Per poc que haguessin visitat alguna vegada Casa de la Vall, segur que en recorden la capella de Sant Ermengol que ocupava el primer tram del saló de plens, al primer pis, separada de l’hemicicle per una porta corredissa que, de fet, sempre estava oberta. Sorprenia, ni que fos per la proximitat extrema als escons dels consellers generals, que deliberaven i votaven vigilats des de les altures pel patró de la casa i pel Tríptic de la Crucifixió, amb l’altar reglamentari que convertia aquest espai en capella. Ho ha sigut probablement des que el 1704 el Consell va adquirir la casa Busquets, i amb tota seguretat des del segle XIX, quan la documentació fotogràfica demostra de forma concloent que ja existia.

Doncs bé, quan Casa de la Vall reobri després de l’intens lífting a què s’ha sotmès des del mes de maig, la capella serà molt diferent. De fet, ja no serà pròpiament una capella, tot i que molt rarament s’hi oficiaven serveis religiosos: se m’ha retirat l’altar –l’actual datava de la reforma del 1962– tot i que tornaran tant el tríptic com el Sant Ermengol, com sempre damunt de la seva columna, perquè és un Ermengol estilita. L’altar se substituirà per una vitrina on s’exposarà l’antecedent de l’actual Armari de les Set Claus, una caixa amb sis panys on es va conservar la documentació oficial des de segle XV fins al 1704. La idea, a banda d’exhibir la caixa dels sis panys que fins ara no s’exposava al públic, és guanyar espai per al públic.

Tot això, recordin, ho veurem quan reobri Casa de la Vall. L’objectiu inicial del síndic, Carles Ensenyat, era arribar a temps de la visita de Macron, prevista per al 16 d’octubre... si ho permet la moció de censura al seu primer ministre, François Bayurou, de dilluns que ve. Vist el ritme de les obres, és molt més realista posposar-ho un parell de mesos, posem que per al Consell de Sant Tomàs, el 21 de desembre. La desaparició de la capella de Sant Ermengol serà el canvi més evident al saló de plens. Ja hem dit que tornaran el tríptic de la Crucifixió i el patró, tampoc es mouen ni les portes corredisses ni l’Armari de les Set Claus, però sí que canviaran de lloc els quatre escons que es van afegir el 1978 amb l’escissió d’Escaldes. Fins ara, recordin, completaven l’hemicicle per la part dreta. En endavant es dividiran, i dos dels escons aniran a una ala, i els altres dos, a l’altra. També es retirarà el cilindre rectangular de fluorescents que sobrevola la sala i se substituirà per punts de led molt menys agressius, i es renovarà el sistema d’àudio i de vídeo, tant el general com el de cada conseller.

Això, al saló de plens. A la planta baixa els canvis seran significatius: l’entrada principal torna al carrer de la Vall, on havia estat històricament, i a la posterior s’habilitarà per a les persones amb mobilitat reduïda. La sala de Corts no es tocarà, però s’elimina l’habitació del passadís, que es reconvertirà en botiga, i la recepció se situarà sobre el forat de les escales que condueixen al nou Consell. També s’elimina el mobiliari historicista amb què es va omplir l’espai als anys 60, que ha retornat a Patrimoni, s’hi penjarà en canvi la gran bandera que Napoléo III va obsequiar la delegació que va assistir a l’Exposició Universal de París (1867), just al costat de la porta principal, i al davant, un pendó amb l’escut, similar al que penja al vestíbul del Consell.

Tots els murs perdran el gotelé, una relíquia dels anys 60 que li dona, diu Eudald Guillamet, que dirigeix la restauració, un molest aire a parador nacional i li resta institucionalitat al que no deixa de ser la seu històrica del nostre parlamentarisme. A la primera planta, el saló dels Passos Perduts í l’hemicicle exhibeixen temporalment el soler original de fusta que, per a sorpresa de Guillamet, va aparèixer sobre el sòl de parquet que es va instal·lar el 1962. L’arquitecte català Ros de Ramis, que va dirigir aquella reforma integral, va tenir la feliç idea de conservar el soler, molt probablement el que ja hi havia a casa Busquets quan el Consell la va adquirir al segle XVIII. La llàstima és que s’haurà de tornar a cobrir per garantir-ne la conservació.

Rere la cuina s’ha obert una porta que facilita de nou l’accés directe a la primera planta des del jardí a les persones amb mobilitat reduïda, i es podrà visitar el forat de la torre, fins ara només practicable des d’un forat sobre la volta de la capella, al cap de casa. I per aquí acabem el recorregut per Casa de la Vall: al replà de les escales s’hi ha obert un forat per a un elevador que hi condueixi, i als esglaons de l’últim tram s’ha substituït la llosa per granit.