Casa de la Vall

Dijous farà vuit anys que vam estrenar el nou Consell General. El complex naixia amb la gens fàcil missió de substituir –més aviat, complementar– la històrica Casa de la Vall, que n’havia sigut la seu des del 1702. L’arquitecte que la va concebre va explicar ahir per què va optar per la pedra vista, quin és el sentit de la plaça, i per què cal que la passarel·la acabi connectant d’una vegada el centre històric amb la plaça del Poble.

Arrenquen els tràmits de la candidatura transnacional que liderarà Andorra i que completaran la Seu i Foix.

A Joan Xandri li ha donat un rampell místic. D’un misticisme panteista, per dir-ho clarament, que veu en la naturalesa l’Eva primigènia: “No l’estimem i la respectem, una mare? Per què no estimem i respectem la mare naturalesa? Per poc que ho féssim, ella ens ho donaria tot sense demanar res a canvi.”

Faltava per saber quin serà el destí final de les mesures bladeres –les úniques del país, només n’hi ha tres a tot Catalunya– que fins al novembre passat feien d’humil jardinera a Casa de la Vall.

El Centre Excursionista de Catalunya publica una fotografia de l’aula que el 1917 es va habilitar a l’actual despatx del Síndic, a la primera planta de Casa de la Vall.

El tradicional concert dels jardins de Casa de la Vall amb què l’ONCA obre la temporada d’estiu se’n va aquets curs fins a l’altre costat de l’Atlàntic amb un programa que sota el lema Aromes d’Amèrica repassarà temes de Villa-Lobos, Piazzola i Gershwin.

Bernard Plagnet i Borja Aguado van prometre ahir els seus càrrecs com a magistrat substitut del Tribunal Superior, el primer, i com a fiscal adjunt, el segon. L’acte de presa de possessió va tenir lloc a la Sala de Justícia de la Casa de la Vall.