Se'n recorden, oi, de la guerra del Fiter i Rossell? Sí, home, la revolta dels editors –com a mínim, de quatre dels segells andosins, precisament els més actius del nostre panorama llibreter– contra la pretensió del ministeri de Cultura d'oferir-los l'edició de les pròximes edicions del premi, el més veterà i el més ben dotat –10.000 generosos euros aportats pel Govern– d'entre els guardons de ficció que es convoquen al nostre país.

Per resumir: consideraven que el format del Fiter i Rossell –i de passada, de la Nit Literària– havia quedat obsolet, que el Fiter i Rossell en particular no tenia cap prestigi ni cap repercussió, que era un premi en estat terminal impossible de recuperar, que calia replantejar de dalt a baix l'hipertrofiat ecosistema de premis literaris avui vigent, i que, pel que a ells respectava, es desvinculaven d'entrada de qualsevol intent de reflotar que passés pel simple canvi de cadires. No n'hi havia prou, deien, que en lloc de la lleidatana Pagès, que l'ha deixat esllanguir de mala manera els últims anys, s'adjudiqués l'edició del premi a una editorial de casa.

Eren, recordem-ho, Medusa, Trotalibros,  Anem i Editorial Andorra les que es van manifestar en termes tan taxatius. De seguida se'n van despenjar segells com Masegosa i Marinada, que sí que es van mostrar interessades en l'operació rescat, i el ministeri va convocar un concurs per escollir qui s'encarregaria de publicar el Fiter i Rossell d'aquest any. Recordin que se'l va endur l'escriptor català Àlex Garrido amb El diable irlandès i que quan va recollir el premi, el 20 de novembre, ho va fer sense saber qui li publicaria. De fet, encara no ho sabia ni el ministeri, que havia deixat de termini fins a l'endemà per rebre propostes.

Finalment van ser cinc les candidates, i la guanyadora ha resultat la que probablement ningú tenia al cap: Premandsa, de qui es coneixen fins a la data escasses incursions en la narrativa. Per no dir cap. Com a mínim, en temps recents. Segons el plec de bases, l'editorial guanyadora es comprometia a prestar un servei editorial "acurat", inclosa la correcció lingüística i d'estil; tirada mínima de 300 exemplars en versió paper, i edició també d'una versió digital, i publicació de l'obra guanyadora el mes d'abril, a temps per Sant Jordi.

El ministeri, de la seva banda, es comprometia a participar conjuntament amb l'editorial en la promoció de l'obra, a assumir de forma "consensuada" una part de les despeses d'edició, i a adquirir-ne 120 exemplars (de 300, recordin, en un acord que s'ha heretat dels temps de Pagès). La vigència del conveni és per a dos cursos, és a dir per a El diable irlandès i per al guanyador de la Nit Literària del 2026, i el ministeri es dona per tant una treva generosa per replantejar i reorientar el Fiter i Rossell.

Recordin que en la reunió del setembre amb autors, editors i llibreters per mirar de salvar el guardó la ministra Mònica Bonell va constatar el pessimisme quasi unànime del sector, que el considera un premi insalvable i irrecuperable, i el clam també unànime per replantejar, racionalitzar i si cal, podar la política de premis i destinar els diners que ara s'hi enterren a programes de traducció, borses d'ajut a la creació i promoció. Bonell en va prendre nota i també va deixar clar que no creu en la tabula rasa, i que confia encara a represtigiar el Fiter i Rossell. Que ho tornarà a intentar, vaja, perquè creu que és un malalt recuperable. S'ha donat dos anys de temps, i l'encarregat de salvar la criatura serà Premandsa, que en vint anys d'existència no ha publicat ni una sola novel·la.