El gran fenomen literari dels darrers anys és el romantasy, barreja de fantasia i amor en què personatges com els caçadors de monstres, els genets de dragons o les acadèmies de mags no s’embarquen només en una missió èpica, sinó també en relacions sentimentals, el nivell de les quals pot anar de petons a carícies a escenes de sexe més o menys explícites.
En un dels relats de Lucrezia G. Mameghani a Contes per no dormir sol@ apareix una Caputxeta contemporània (que no vol ser verge) dividida entre un llenyataire i un home llop que resultarà ser un èmul de Rocco Siffredi i definit com “empotrador”. Altres relats tenen com a protagonistes una dominadora enfrontada a una portera tafanera, o dos policies immersos en una relació sense sortida.
Són 400 pàgines que l’escriptora signa amb el pseudònim Kuki Kirsch i assegura que les històries han estat creades en moviment, entre Mallorca, Andorra i Barcelona, en espais tan diversos com llibretes d’hotel o notes de veu gravades durant trajectes amb cotxe.
El defineix com “el llibre de l’estiu” i del qual ja n’anuncia una sèrie de deu capítols de televisió o una pel·lícula perquè ja ha contactat amb un productor de Màlaga. “Els relats són molt visuals”, argumenta l’escriptora, i es queixa que “des de les 50 ombres de Gray no hem vist res d’eròtic al cinema”, i inclou la darrera versió d’Emmanuelle, que encara està disponible a Movistar Plus +.
Al contrari del cinema, la novel·la eròtica no es destrempa. Està en plena forma perquè no només estem redissenyant el nostre pacte social entre dones i homes en el que és públic i domèstic. Amb la ficció, les autores ho qüestionen i esperonen el canvi.
Potser una de les temàtiques on més s’evidencia aquesta subversió de l’ordre és en la literatura sobre el desig, amb debuts com els de Selena Soro (No sé si dits o llavis), Sara Torres (Lo que hay o La seducción) o Tener la carne, de Carla Nyman.
Lucrezia G. Mameghani, que es defineix com a “especialista en girs argumentals”, ha fusionat l’erotisme amb el suspens. El sexe i l’erotisme han donat lloc a grans obres literàries i també a grans subproductes editorials. Si vols fer literatura, cal respectar-la.
Per això es nota clarament quan una proposta eròtica és un producte comercial adreçat al consum immediat o té unes mínimes ganes de transcendir literàriament.
En el primer cas, no cal anar gaire més lluny que la literatura enganyosament sofisticada, tipus Història d’O, de Pauline Réage, o l’èxit d’aquests darrers temps, relacionat amb el sadomasoquisme light, les “ombres” diverses esmentades anteriorment d’en Grey. Hi ha públic per a tot. Però el cert és que la novel·la eròtica atrau, i molt.
Lucrezia G. Mameghani ens va presentar Contes per no dormir sol@ com un llibre de lectura fàcil i ràpida i va anunciar que tindrà una continuació el proper mes de setembre amb els mateixos personatges a Yo compartí vagón con el diablo.
A l’acte de posada de llarg dels contes va aprofitar per presentar la segona edició de Besos, així com les seves múltiples activitats, que ara també s’estendran al món de la moda, sense deixar la feina de ghost writer –o escriptora a sou que escriu per encàrrec llibres que altres firmen, com un que està causant sensació a l’illa d’Eivissa– ni els tallers d’escriptura com el de El amor (no) es una utopía, que ella mateixa imparteix.
Els detalls i totes les novetats d’aquesta intensa activitat, a la pàgina web Lu & Love. I demana que si algú té alguna història interessant per explicar que ella l’escriurà, i proclama els avantatges de l’autoedició. “No et toca un euro per exemplar venut ni has de firmar llibres en un supermercat de Sant Julià de Lòria”.
I potser el que és més important: la novel·la eròtica enganxa, i molt. A més a més, si mai t’agrada una escriptora del gènere eròtic deixes de ser bisbe, com el de Solsona.
