Devem ser el país amb més polis de ficció per metre quadrat: a què atribueix aquesta inflació?
La novel·la policíaca és un gènere que fa de molt bon llegir i de molt bon escriure, a Andorra i a tot arreu. Jo crec que és un fenomen bastant global. Com que escrius allò que t'agradaria llegir i els escriptors, com tothom, en gran part som lectors de novel·la policíaca, doncs tots a inventar-nos policies. La trama policíaca té dues coses sensacionals: manté la intriga i, a més, conforta. Parlo com a lectora. Sovint llegim per entretenir-nos o per consolar-nos. Una novel·la d'investigació amb algun mort per allà al mig et distreu de les teves neures i et fa pensar que tu allà al sofà amb la teva manteta llegint tampoc hi estàs tan malament!

Una de les gràcies de la novel·la negra és que retrata el costat fosc, la cara B d’una societat. Era aquesta la seva intenció a 'Manual d'absències'?
La novel·la retrata la vida d'una quinzena de personatges que viuen en el moment actual en una parròquia andorrana qualsevol. Hi apareixen un munt de situacions. Des del jove que no ha acabat cap carrera i encara viu amb els pares perquè no es pot pagar un lloguer, la senyora que es guanya la vida cuidant gent gran, l'adolescent enganxat als jocs d'ordinador, homes que maltracten la dona, dones que maltracten l'home. Vol ser un retrat d'un munt de vides de gent de totes les edats i condicions que tenim al nostre voltant. La frase que encapçala el llibre és un vers de mossèn Cinto: "Allà on tu veus lo desert, eixams de mons formiguegen". La novel·la són tots aquests "eixams de mons".

Paco Camarasa (Negra i Criminal) deia que cada poli de ficció ha de tenir una personalitat i unes característiques úniques. Quines són les peculiaritats del tinent Flix i de l’agent Núria?
El tinent Flix i l'agent Núria han d'investigar la desaparició d'una dona, Rita Campruví, i de bon començament no s'hi posen amb gaires ganes. Els fa mandrota perquè sovint la gent marxa perquè li ha donat la gana i, com que hi té tot el dret, si els troben els han de dir "apa, siau, que vagi bé la seva nova vida". Flix és un home que s'ha fet policia arran d'un trauma infantil que el pot arribar a fer ser molt virulent en alguns casos, i la Núria, una jove policia que al mig del cas s'adonarà que s'ha quedat embarassada.

Qui és Rita?
Viu a l'Andorra d'avui, té 45 anys, és la directora d'una biblioteca. Té un marit que no se l'estima, dos fills adolescents que passen d'ella, una millor amiga que l'adora, unes companyes de feina que la detesten, un cambrer que la troba molt guapa, una perruquera de confiança, un amant que vol deixar-la, una germana avorrida, una mare que està perdent la memòria... La vida, vaja. Ningú sap si ha marxat voluntàriament o bé algú la té retinguda en algun lloc. La gran inquietud davant d'una desaparició és aquesta: no només saber on és la persona, sinó sobretot saber si allà on sigui hi ha anat a parar per pròpia voluntat o perquè algú l'ha obligat.

És més d’intriga o de sang i fetge?
A la novel·la hi ha algun cop de puny i garrotades diverses, no et diré que no. Potser és que la gent que a la vida real som de tarannà pacífic, a la ficció ens agrada repartir estopa, però Manual d'absències, tot i que  gira entorn d'una desaparició, més que una novel·la de gènere, vol ser un retrat calidoscòpic d'una societat, els "eixams de mons" que deia Verdaguer, i sobretot una reflexió sobre la identitat, sobre qui som. Si no ens veiés ningú, seríem algú? Què seríem? Tota la novel·la gira sobre la Rita Campruví però a ella no la veiem, només veiem el retrat que en fan els altres personatges, i de la suma de tots en surt la imatge de qui és ella.

A quina ‘escola’ de novel·la negra pertany?
Des que tinc 14 o 15 anys (que ja fa dies!) llegeixo novel·la d'intriga i policíaca sense parar, així que suposo que he anat agafant influències de molts policies de ficció. El meu pòdium d'investigadors preferits, per aquest ordre, són Sherlock Holmes, de Conan Doyle; Kurt Wallander, del Henning Mankell, i Harry Hole, de Jo Nesbo. Però els que crec que més m'han influenciat a l'hora d'escriure són el sergent Bevilaqua i la tinent Chamorro, de Lorenzo Silva, i la Petra Delicado i el Fermín Garzón, d'Alicia Gimenez Barlett. N'he llegit totes les novel·les i quan tinc la sort que en surt una de nova corro a comprar-la. M'agraden molt, sobretot per l'humor que gasten.

I entre els andosins, amb qui tenen més afinitats, els seus policies?
El meu preferit és l'Andreu Boix, d'Albert Villaró. Oh, i tant! Em sona que potser aviat el Vidu tornarà a entrar en acció. Jo ja l'estic esperant amb candeletes!

A 'Les estrelles de Lilith' hi havia cameo de Boix. Repeteix, a 'Manual d’absències'?
Una de les parts que em diverteix més d'escriure és posar noms als personatges perquè és una oportunitat d'or per fer petits homenatges a la gent que estimes, tot i que de vegades et fas uns mica d'embolic i et surt a l inrevés (sinó pregunteu-li a Quim Valera i a Robert Lizarte). Aquest cop, de cameo pròpiament dit no n'hi ha cap, però els noms dels personatges sí que molts són de la meva gent.

Com és que no ha estirat el fil que hi havia obert amb el Pere Batlló?
La veritat és que m'havia plantejat de posar el Pere Batlló a investigar la desaparició de la Rita, però per la trama necessitava un policia més malcarat i violent, i això, al meu estimat Batlló no li ho podia fer! El Pere me'l guardo per a una possible segona part (o trilogia! Com diu el Villaró que cal fer), de Les estrelles de Lilith.

Abandona per primera vegada el registre de novel·la juvenil. Per què? 
Tenia ganes també de parlar de les neures i maldecaps que tenim els adults, sobretot les senyores adultes a la ratlla de la cinquantena com servidora, i per això vaig pensar que als jovenets el tema els interessaria tirant a poc...

Com canvia l’enfocament, el to, l'estil o el registre quan escriu per a un lector jove que per a un lector adult?
La meva manera d'escriure per a adults segueix sent planera perquè el que vull és explicar una història que entretingui i emocioni i faci pensar el lector, això sí, però el que no vull de cap manera és que s'hagi de posar a buscar paraules al diccionari. Els temes sí que canvien, però la manera d'escriure no.