Literatura

Villaró recull a ‘Marcs incomparables’ la trentena de peces publicades des del 2006 a la revista ‘Cadí-Pedraforca’.

Si es van quedar de pedra amb ‘Cartes mortes’ i els va tornar a passar amb els articles del seu alter ego, Arseni Sugranyes, no es perdin ‘Carrer del bosc’, el primer dietari de la pandèmia publicat entre nosaltres. Hi retrobaran l’estil o, més aviat, els ecos d’aquella novel·la epifànica: el gust per la digressió etimològica, les associacions capritxoses, l’autoficció i la metaliteratura. El presenta el 14 d'abril a l'auditori Rocafort lauredià.

Jan Arimany estrena editorial, Trotalibros, per donar una segona oportunitat a autors oblidats: Kavadias, Vasaas i Víctor Català, per començar.

Anem reedita en butxaca les ‘Set lletanies de mort’, títol fundacional de la ficció andorrana contemporània, fins ara descatalogat. Segueix les petjades de ‘Borís I’, reeditat el 2019, i li seguirà ‘La neu adversa’, que clausura el cicle. Es presentarà a la Fira del Llibre del Pirineu, del 4 al 6 de setembre a Organyà.

Més temps a casa, vol dir més temps per escriure, en aquesta situació? És la literatura una eina d'evasió en temps de coronavirus? O més aviat una teràpia per afrontar una realitat inhòspita? És imaginable passar la pandèmia pel sedàs de la ficció, o ens falta encara perspectiva? Una dotzena d'autors reflexionen des del confinament sobre l'ofici i sobre les virtuts terapèutiques (o no) de la literatura, i comparteixen amb el lector les lectures amb què combaten l'aïllament i els molt humans neguits que els assalten en les llargues hores de soledat.

‘La companyia nòrdica’, el dietari d’un militar de la carlinada –el comte d’Espanya?–, no arribarà a temps per per Sant Jordi.

Basart i Casanovas mouen el manuscrit de ‘La meva obra és Andorra’, que el Consell General ha declinat publicar.