Els que van anar a escoltar uns Diàlegs del Cel, recital líric per a soprano, trompeta i sextet instrumental es van trobar amb unes estrelles a l’església parroquial de Sant Julià de Lòria. Va ser un viatge sonor ple de contrastos i emoció.
Acompanyats per un quintet de corda i el teclat, Jonaina Salvador i el trompetista Juan Carlos Alandete van fer una fusió perfecta explorant els espais on conflueixen el cel i la terra: amor i desig, devoció i llibertat o llum i foscor.
Prou conegudes les virtuts de la soprano, cal explicar que Alandete és catedràtic al Conservatori Superior de València i solista de l’Orquestra Nacional d’Espanya. Amb Alessio Coppola al piano –repertorista d’òpera al Gran Teatre del Liceu de Barcelona–, i el cinquet de corda del valencià Orfeu Ensemble de Cambra dirigit per Pere Molina –un director reconegut internacionalment–, el recital va combinar el repertori romàntic, barroc i modern amb algunes peces molt conegudes com l’obertura seguida del Dove sono de Les Noces de Figaro, una òpera amb un llibret extraordinari on la filosofia es barreja amb la comèdia i una música increïble i refinada, amb el gran Mozart caracteritzant la psicologia de cada personatge amb les notes musicals i amb les seves característiques modulacions melòdiques.
També és molt popular Youkali un tema del cicle de “chansons cabaretistiques” que l’alemany Kurt Weill va composar cap a la meitat de la dècada de 1930 a París, primer lloc d’exili en la seva fugida de la persecució dels nazis pel seu origen jueu, i que evoca un espai, una illa, imaginària i utòpica on els desitjos i les il·lusions, a més a més de ser necessaris per sobreviure, són també realitzables, el país dels desitjos i de la bondat que és metàfora del món que segurament molts volem i que en realitat no és. Objecte de múltiples versions-potser les més conegudes són les d'Ana Belén i VíctorManuel i de Diego el Cigala-, Jonaina Salvador se la va saber fer seva, de manera personal i intransferible.
Com també amb el Tornami a Vagheggiar (Torno a estar enamorada), una de les àries més conegudes de tota la història de l’òpera. Morgana una de les protagonistes d’Alcina de Georg Friedrich Haendel, a la qual pertany l'ària, canta allò de "te solo vuol amar quest'anima fedel, caro mio bene" (la meva ànima fidel només et vol estimar a tu, amor meu).
No hi va faltar un punt de gosadia a la nit amb L'Oració de Sant Gregori del poc conegut compositor armeni i nacionalitzat nord-americà Alan Hovhaness on Juan Carlos Alandete va estar extraordinari. Realment, no és fàcil trobar peces modernes que tinguin la trompeta com a solista i aquesta interpretació es va revelar lluminosa i emotiva.
La comunió públic, que omplia l’església, i intèrprets era total. Es va crear molta màgia que van sentir també els que actuaven fins a crear un clima de complicitat, d’emotivitat que va arribar al punt àlgid amb el Meine lippen (Els meus llavis) de Franz Léhar, molt conegut per La vídua alegre. Meine lippen de l’òpera Giuditta és una ària habitual dels concerts del primer dia de l’any.
Giuditta, gitana i ballarina a la ciutat de Jaén al segle XVI, acaba l'ària amb aquestes paraules. “Està escrit a les estrelles: has d'estimar i besar".
Per tancar Vivaldi i el conegut com a fundador de l'escola d'òpera napolitana Alessandro Scarlatti amb passió i lirisme sacre al barroc i ovació final amb el públic dempeus i cridant “bravos!”.
Va ser, com es deia al programa de mà, "una trobada de veus que dialoguen amb l'orquestra com ànimes que es reconeixen" i hi va contribuir la bona sonoritat del recinte i d'uns diàlegs del cel que van acabar sent ben terrenals per portar als afortunats assistents un tros de cel a la terra.
