El grup de recerca Tuixent-Argentina continua amb pas ferm, posant cara i ulls, nom, història, a aquells habitants que des de mitjans del segle XIX van haver de posar rumb al país sud-americà per buscar una vida millor. Famílies senceres que ara, en la tercera o ja quarta generació a l’altra banda de l’Atlàntic, es busquen i es reconeixen. Una de les últimes biografies completades (fins a on es poden completar a través de la documentació i els relats) és la de Salvador Cetrá Busquet. 
Salvador Cetrá Busquet va néixer en el si d’una família d’immigrants catalans que venien del món rural, en concret de la població de Tuixent a l’Alt Urgell, província de Lleida.
Van ser els seus pares Salvador Cetrà Comella (aprox. 1862 Tuixent-+2,12,1931 Bolívar) i Dolores Busquet Camps (1863 Tuixent-1937 Bolívar), ell era l’hereu de Cal Puça i ella cabalera de Cal Jep Puxicall. Ells van emigrar sent joves des de Tuixent a Sant Carles de Bolívar província de Buenos Aires al voltant del 1882-1883 i allí es van casar, a Bolívar, i van tenir set fills, i el seu primogènit va ser Salvador Cetrà Busquet, nascut el 22 d’abril del 1889 a Sant Carles de Bolívar i el número tres entre les seves germanes i germà. El precedeix Felisa com primera filla d’aquest matrimoni, nascuda el 20 de novembre del 1884.
Va cursar estudis de Veterinària i el trobem exercint com a primer metge de Roberts, localitat del partit de Lincoln, província de Buenos Aires, fundada l’11 de novembre del 1916, amb només 27 anys. Va fundar també la primera veterinària que va funcionar a la ciutat de 25 de Maig.
Es va casar amb María Graciana Aguerre i va tenir per fills Delfor Leónidas, Óscar Amaro i Aníbal Salvador Cetrá Aguerre. La seva vida va transcórrer entre l’acompliment de la seva professió i les relacions socials en la comunitat de 25 de Maig, que després el portarien a la política.
La Societat de Fira Rural i Circ de Carreras de la ciutat de 25 de Maig va ser fundada el 27 de maig del 1883 com una societat per Liborio Lluna presentada a la Comissió Directiva del Club Social i al veïnat del partit de 25 de Maig. Aquest mateix mes de juliol és proclamat president Victorino Ábrego, el 1885 és substituït per Marcelino Davel i ja el 1888 torna a ser el seu president Liborio Lluna. El setembre del 1929, l’Assemblea General Extraordinària canvia el nom de l’entitat pel de Societat Fira Rural de 25 de Maig i el desembre del mateix any assumeix la presidència Salvador Cetrá. El trobem el 9 d’agost del 1938 a la constitució del Rotary Club de ciutat 25 de Maig, al costat de representants del Rotary Club Internacional, com el doctor Carlos Lara Sarrate. La reunió es va celebrar al Club Social i hi van acudir veïns importants de la ciutat a més del president del Rotary Club de 9 de juliol, Ramón Poratti.
D’aquesta primera reunió, en va sorgir tota la junta directiva del mateix i va quedar formada per Silvio Amadeo Cataneo com a president; el doctor Armant Herráiz, vicepresident; el doctor Maurici Bossi, secretari; Catulio Berni, tresorer; Juan Carlos Curiel, macero; el professor Agustín Muñoz; Renée Labaronne, escrivà; a més de Juan Manuel Pita; el doctor Salvador Cetrá i Benjamín Valmarrosa.

La junta del Rotary
Amb un sopar el dissabte següent va quedar constituït el Rotary Club de 25 de Maig, a l’Hotel Galileu, amb la formalitat de la carta constitutiva enviada pel Rotary Club Internacional i la presència de tota la junta i altres veïns que a la llarga serien nous membres del Club.
El nostre protagonista va participar tant en la política local com provincial, en els dos partits més importants que ha tingut la història política de l’Argentina, la Unió Cívica Radical i el Partit Justicialista. També va ser president de l’Honorable Consell Deliberant de 25 de Maig el 1920 i després Intendent Municipal.
El 1931 va ser elegit senador provincial i durant el temps que va exercir aquest càrrec va tenir una gran tasca com a denunciant del frau i els negocis fraudulents del govern conservador, i al final va renunciar al mateix per no compartir la manera de fer política d’aquest cos col·legiat. Després va anar novament de regidor i el 1948 va tornar a la presidència de l’Honorable Consell Deliberant.
Va tenir una gran participació en la Joventut Radical i al costat de Ricardo Balbín van fundar el Moviment Revisionista de la província de Buenos Aires.
El 1945, el coronel Perón, per mitjà del doctor Erasme Carreño, que era assessor del govern, buscava atreure els radicals a la seva causa. Va ser a principis d’aquest any que Carreño li va oferir a Albistur Villegas la Comisiatura Municipal de Morón i al cap de no gaire temps es va produir una divisió dins del radicalisme moronense entre dues faccions, d’una banda, la d’Ernesto Boatti i, de l’altra, la d’Albistur Villegas, que va donar lloc a la UCR, Junta Renovadora que adheria a la política social de Perón des de la Secretaria del Treball. La Unió Cívica Radical (UCR) Junta Renovadora va obrir una seu al carrer Bon Viatge, a Morón. Des d’allí es va treballar per conduir Perón a la presidència.
Sent Radical va continuar fent costat al moviment del general Perón amb dos companys més de partit, Ricardo Balbín i Moisès Lebenshon, perquè va creure que el nou moviment que s’estava gestant era el millor per a l’Argentina.

Llista de diputats
Villegas ocupava el vuitè lloc a la llista a diputats nacionals i representava el recentment creat Partit Laborista. Van sorgir diversos conflictes d’aquesta llista, entre  els quals la presentació de candidatures per ocupar el càrrec de governador de la província de Buenos Aires. D’una banda, els Laboristes volien posar al coronel Domingo Mercante, mentre que la Junta Renovadora s’inclinava pel doctor Salvador Cetrá. Les diferències entre aquestes dues forces polítiques van impedir confeccionar llistes unificades. Després de dures deliberacions els Laboristes van aconseguir de la Junta que acceptés el seu candidat, el coronel Domingo Mercante. Aquesta decisió de Perón de fer costat al coronel Mercant va fer que s’allunyés del moviment i li va agafar una gran depressió.
La seva defunció va tenir lloc el 8 de desembre del 1948 a la Capital Federal i l’Honorable Consell Deliberant de Ciutat de 25 de Maig l’endemà va fer un decret en el qual apareixen vuit articles per a tot el procés d’enterrament i comiat del seu president. Les seves restes van ser rebudes a la seva arribada per la municipalitat i enterrades en la necròpoli local.
El 20 d’agost del 1949 apareix una ordenança del mateix Consell en què la municipalitat dona un subsidi dinerari per a sufragar les despeses del seu homenatge, que consistirien en l’aixecament d’un monument a la Plaça Mitre i designar amb el nom de Doctor Salvador Cetrá el carrer 27 d’aquesta ciutat i col·locar  una placa de bronze davant de l’edifici de l’Ajuntament, amb el nom, la data i el número de l’ordenança que l’autoritza.
En complir-se el primer aniversari de la seva mort, el Consell decideix crear l’estadi municipal i batejar-lo amb el seu nom: doctor Salvador Cetrá. Quan els militars van ocupar el poder, el 1955, van esfondrar el monument de Plaza Mitre i van arrossegar la seva estàtua fins a darrere del cementiri del municipi i van instal·lar en el seu lloc un monument a les mares, alhora que van llevar la placa de l’estadi. Va ser recuperada pel Consell l’any 1985 i la van col·locar al cementiri municipal, prop d’on reposa. L’estàtua va ser obra de l’escultor italià Pedro Juan Ferrari (1884-1970), també emigrat a l’Argentina, el 1921.