Es titula Somnis de plata, consta de 66 fotografies, essencialment retrats de fa entre 40 i 60 anys, i dona el tret de sortida de la Fundació Bartomeu Rebés, amb seu al carrer de la Creu Grossa de la capital, que neix amb l’objectiu d’unificar, custodiar, preservar i divulgar tres arxius complementaris: el de Bartomeu Rebés, el de Casa Guillemó i naturalment el d’Editorial Andorra.
En total, més de 50.000 negatius fotogràfics, dos centenars de pel·lícules de cine i de vídeo, i milers de documents que conformen un dels conjunts documentals en mans privades més complet del segle XX andorrà.
Les 66 fotografies de Somnis de plata, obra de Rebés, estan  protagonitzades pels “encara presents”, “que un dia van ser fotografiats i que ara, ells o els seus descendents, són aquí”. És a ells a qui està destinada l’exposició inaugural: hi van desfilar ahir i avui serà el torn de la “gran família” d’Editorial Andorra: escriptors, traductors, correctors, il·lustradors, impressors i llibreters. El públic general haurà d’esperar a les exposicions que en el futur s’hi programaran a partir dels fons que s’hi conserven.
L’arxiu Rebés combina d’una banda, fotografies de la vida quotidiana –festes, retrats familiars i celebracions domèstiques– i de l’altra, documentació sobre el desenvolupament urbanístic d’Andorra, Bartomeu Rebés (1910-1997) va ser l’últim gran hereu de casa Guillemó: “Al llarg de la seva vida va documentar una Andorra que canviava dia a dia, convertint-se en un registrador visual i documental d’excepció, però també en protagonista de la transformació del país a través dels desenvolupaments urbanístics que va impulsar. L’arxiu és el testimoni d’un humanista modern que va viure intensament les contradiccions del seu temps: entre la tradició i la modernitat, entre la intimitat familiar i la vida pública”, diu la fundació en un comunicat.
Creada el 1967 pel mateix  Bartomeu Rebés, Editorial Andorra va rebre anys enrere l’arxiu de casa Guillemó i el llegat cultural del patriarca: “Tot aquest patrimoni, sumat a l’arxiu històric de l’editorial, forma un conjunt que abraça el segle XX andorrà en múltiples suports: fotografia, cine, vídeo, música, documents d’enginyeria, urbanisme i editorial”. El segell es reinventa ara a la nova seu per “activar” aquest llegat patrimonial, “fer de l’arxiu un instrument per qüestionar el passat i construir críticament un futur més plural i obert”, diu Xavier Rebés, patró de la fundació.