Tot i que els dijous són una contraprogramació d'actes, el món cultural en ple es va donar cita a la seu de l'editorial per homenatjar el "jove emprenedor cultural", en paraules de la ministra de Cultura, Mònica Bonell.

El jove emprenedor, Jan Arimany, que no tenia paraules per "descriure que estigueu aquí", va treballar d'advocat fins que ho va penjar per anar a Londres a estudiar Edició. La seva vocació és donar una segona oportunitat a joies que són poc o gens conegudes del gran públic, amb una edició digna, amb tapa dura, una traducció a l’alçada i una nota de l'editor al final. Així va néixer Trotalibros, en plena pandèmia, al rescat de llibres oblidats. Una tasca sovint dura, i que ho preguntin als poetes David Castillo i David Caño, que es van unir per rescatar figures oblidades de la contracultura barcelonina dels anys 70 i 80.

Van sortir quatre volums que són Hem d’anar a l’Índia (records d’un viatge freak), de Joan Vinuesa Baliu; Diario del marionetista Pepe Otal, de Pep Gómez; Cuc sonat, de Xavi Cot; i Camilo -és perillós abocar-se-, d’Antonio Orihuela i Isaías Griñolo. Perquè sempre ha d'haver-hi uns aventurers que s’endinsin en aquesta mena de cementiri dels llibres oblidats.  No sempre, per sort, hi haurà una pandèmia que permeti redescobrir obres com Assaig sobre la ceguesa, de Saramago, o La Pesta, de Camus.

La idea d'organitzar la trobada va sorgir parlant amb el David Gálvez a Mèxic i era important per a ell fer-ho a la seu de l'editorial, "on es couen els llibres que edito". No es va arribar, però, al nivell d'aforament del metro de Tòquio en hora punta o del Bus Exprés a partir de les set de la tarda. L'editor va fer referències en les seves paraules a Shakespeare –un dels seus autors preferits– i a La Tempesta en el personatge del duc Pròsper a qui com a Arimany els llibres sempre li han fet de regne. "Han estat el meu viatge perpetu, el meu mirall màgic, la meva odissea vital". Com el personatge de Shakespeare, ell va explicar que "sempre he patit aquest aïllament, entregant-me a la carícia suau de la lectura, a la seva fantasia, a la curiositat sense riscos del periple literari, a refugiar-me dins d'un llibre de la realitat que m'envoltava. Per què limitar-me a ser jo, quan puc ser tantes persones?".

Va fer referència a l'escriptora italiana Elsa Morante i al seu dolor per la no-existència de límits com abans de les columnes d'Hèrcules i que ella seria la primera a saltar-les. "M'avorrien les notícies i el mapes detallats i ben traçats, la monotonia decadent... Jo volia la fantasia, la llegenda. Volia les columnes d'Hèrcules i la ira de Zeus en els llampecs". Tot i pensar a l'inici de l'aventura editorial, que podria ser un fracàs, va tirar endavant amb la idea que almenys "fos un fracàs romàntic" quan només hi havia una taula i un ordinador en racó del despatx. També va recordar que el projecte no hauria pogut sortir bé sense un equip al darrere.

Durant l'acte, Bonell va destacar la col·laboració del ministeri amb l'editorial i el seu compromís amb la llengua, ja que a banda del castellà també publica en català. "És important perquè des del ministeri hi ha aquesta promoció de la identitat andorrana i de la nostra llengua i tu hi col·labores".  Va explicar l'anècdota quan un dels primers actes com a ministra va ser la Feria del Libro de Madrid i va veure un munt de gent. Va preguntar què feien allà i Oliver Vergés li va dir que esperaven Jan Arimany, que "és el nostre ambaixador".

Per al futur, anuncia la publicació d’Escenarios, de Toni Sala, el retrat d'una societat i d'un país degradats, poblats per homes i dones desorientats. Queda en l’aire la continuació de La mirada del ángel, la primera novel·la de Thomas Wolfe, no confondre amb el Tom Wolfe de The New Journalism. Dels ja editats cal fer els honors a Adiós, señor Chips, de James Hilton, amb més de 7.000 exemplars venuts i cinc edicions. 

El segueixen en aquest rànquing Vera i Expiación, d’Elizabeth von Arnim i no hi falta un llibre de culte com La guardia, l’única novel·la que va escriure el poeta grec Nikos Kavadías, tan de culte fins al punt que pel cinquè aniversari de l’editorial, se n’ha fet una edició especial i limitada de 1.500 exemplars, que literalment han volat.