La decisió estava presa: aixecaria del no res una editorial sense tenir ni la més remota idea de per on començar. Així que va agafar un foli en blanc i es va posar a escriure els títols de llibres que havia anat descobrint per pura casualitat i que per motius inextricables o estaven descatalogats o mai no s'havien publicat en castellà. Llibres que havien anat a raure immerescudament als llimbs i que el meu amic Jan, Jan Arimany, es va proposar quimèricament tornar a la vida. Així és com li va anar sortint una primera llista amb títols com Sunset song, Hard Rain Falling, Persecució, The Ice Palace, Giovanno's Room i Look Homeward, Angel –posem-los-hi autor: Lewis Grassic Gibbon, Don Carpenter, Toni Sala, Tarjei Vesaas i Thomas Wolfe. Però li faltava el títol liminar, la novel·la amb què llançar-se en aquella aventura temerària. El va trobar en el poeta grec Nikos Kavadías, i l'obra va ser La guardia, la seva única novel·la: "No va ser fins que no vaig haver-la llegit que no em vaig dir: acabes de trobar el primer títol de Trotalibros. Encara avui em demano d'on em va venir la certesa que havia de ser aquesta novel·la i no cap altra la que inauguraria l'editorial: potser per la poesia oculta rere les rudes converses dels mariners? Per l'atmosfera marítima que semblava idònia per estrenar una editorial que tenia un far per emblema?"

És igual: el 20 de gener del 2021 arribava La guardia a les llibreries. Era el primer, i mentiríem si diguéssim que es veia a venir el futur que li esperava a aquella ocurrència. De fet, ni ell mateix les tenia totes, més aviat al contrari. I recordin que estàvem encara sortint de la pandèmia. El cas és que cinc anys i 51 llibres després, Trotalibros és una feliç i consolidada realitat, amb ADN andosí, un peu al mercat peninsular i l'altre a l'Amèrica Llatina, i que en deu dies arrenca la celebració de l'efemèride amb una edició especial, la primera de Trotralibros, de La guardia, que és on va començar tot: "La novel·la de Kavadías va donar forma a l'editorial. Les onades de la coberta van inspirar el disseny de la col·lecció que portaria el nom de la nau que li serveix d'escenari, i a la vegada de purgatori dels protagonistes: Piteas".

No és una reedició ni una reimpressió, ja s'ha dit, sinó una edició especial i limitada –1.500 exemplar numerats a mà per l'editor– amb els extres reglamentaris, inclosa la revisió de la traducció, els tres únics relats que va escriure Kavadías –Li, De la guerra i A mi caballo, els dos últims inèdits en castellà–, una taula amb els personatges de la novel·la, una nota de l'editor, segell de la casa, redactada per a l'ocasió, i les onades, les lletres, el far i el feix de llum de la portada dibuixades amb tinta brillant. Potser és aquest el moment de fer un petit espòiler: si han tingut mai a les mans un volum de Trotalibros, segur que s'han demanat el perquè del far. Deixem que ho expliqui ell mateix: "Va ser en el transcurs d'un viatge en veler a Menorca. Havíem sortit de nit, i quan va començar a sortir el sol vaig veure en la llunyania el far de Favàritx. Vaig agafar un tros de paper i vaig esbossar el que seria el logo de l'editorial". El far que dona llum, que és exactament el que donen els llibres: la literatura, diu, "és l'art d'explicar històries que conviden a viatjar –d'aquí trotalibros– però que també t'ajuda a superar horitzons mentals, a obrir finestres a realitats incòmodes, que no t'ho posen fàcil, sinó que et desafien a mirar més enllà".

És el que ha intentat fer aquests últims cinc anys, 51 llibres i autors com Dodie Smith, Dorothy Whipple, Monica Dickens, Kostas Taksis, Janet Frame, Rose Macaualy i James Hilton, per dir-ne només un grapat a l'atzar. I és el que farà en endavant, La guardia serà el primer, a les llibreries el 21 de gener. I en un particular homenatge als autors amb què tot això va arrencar fa cinc cursos, aquest any publicarà nous títols d'alguns vells coneguts de la casa. De moment els en direm només tres, no li aixafarem la guitarra al Jan: Víctor Català, de qui ja va publicar Soledad; Elizabeth Von Armin (Vera, Expiación) i la trilogia escocesa de Lewis Grassic Gibbon (La canción del ocaso, Valle de nubes, Granito gris).

I per acabar, una primícia absoluta: si els van agradar Persecución i Los chicos, de Toni Sala –l'únic autor viu del catàleg, i per qui l'editor sent autèntica devoció– estan d'enhorabona: al segon semestre arribarà Escenarios, la novel·la amb què el català clausura l'anomenada Trilogia de la mort. Se les guarda, però promet més novetats, així que veurem si aquest any s'atreveix per fi a estrenar la col·lecció de No ficció, si dona com ha insinuat en alguna ocasió l'alternativa a autors nacionals, i si té el coratge de publicar el tres volums que li falten per completar les memòries de Konstantin Paustovski (Tiempo de grandes esperanzas, Viaje al sur i Libro del vagabundeo) i Del tiempo y del río, la monumental continuació de La mirada del ángel, de Thomas Wolfe. Ja li hem posat deures.