Un any més, i serà el 14è, Andorra tindrà parada pròpia a la Setmana del Llibre en Català, del 19 al 28 de setembre al Passeig Lluís Companys, a l’ombra de l’Arc de Triomf barceloní. Una ubicació i un calendari, en plenes festes de la Mercè, que s’estrenaven l’any passat i que van aixecar suspicàcies però que a l’hora de la veritat es van demostrar encertadíssimes, amb rècord de vendes a l’estand que comparteixen el ministeri de Cultura, l’Associació d’Editors i Llibre del Pirineu: 333 exemplars, que dit així pot semblar una xifra modesta però que és el rècord absolut en les catorze edicions amb participació andosina. Pensin que la plusmarca anterior (267 exemplars) era del 2023.

Perquè vendre potser no és l’únic, però sí que és el gran objectiu d’una fira eminentment comercial com és la Setmana: “Amb oscil·lacions, és cert, però les vendes creixen any rere any, la presència a la Setmana té uns rèdits evidents, i junt amb la fira d’Organyà ajuda a quadrar els números en un negoci tan complicat com és el del llibre”, diu Oliver Vergés, en nom dels editors nacionals. Tampoc és menor la visibilitat que els confereix disposar d’un espai –aquest any, el mòdul 41– on el visitant pot trobar tota la producció editorial d’Andorra i el Pirineu més pròxim: “Tot i que cada vegada tenim millor distribució al mercat català, encara és difícil trobar els nostres títols en segons quines llibreries, molt enfocades a les novetats de les editorials potents. Tots junts podem exhibir més bíceps”.

Això es nota especialment al Matí d’Andorra, instituït fa quatre anys i que per Jan Arimany (Trotalibros) va significar un punt d’inflexió. Aquesta edició tindrà lloc el 27 de setembre, el segon i últim dissabte de la Setmana –que en realitat són deu dies– i que com és habitual concentrarà el gros de les presentacions locals. I tot, com remarca Vergés, a l’Escenari 2, un dels oficials de la fira i per on desfilen necessàriament els visitants: “Els primers anys és cert que entre el públic hi havia molts acompanyants dels autors, però potser per la insistència, cada vegada hi ha més gent que simplement aprofita per descansar i veure què fem en aquell espai o que ve expressament perquè li interessen, pel que sigui, les novetats andorranes i del Pirineu. No és tan endogàmic com des de fora pot semblar. De fet, no ho és en absolut.” Fins al punt que el Matí oficial se’ls ha quedat petit i, diu, l’objectiu hauria de ser ara ampliar-lo a tota la jornada per donar cabuda a tota la producció: “Som conscients que comparats amb la resta dels territoris i que els escenaris centrals estan molt demandats, és ambiciós però també la manera de créixer”.

Un Matí i deu autors
El cert és que tant les Balears com el País Valencià disposen exactament del mateix espai: un sol matí, el 28 en el cas dels illencs, inclòs, atenció, el 50è aniversari de Te deix, amor, la mar com a penyora, de Carme Riera, i el 21, en el cas dels valencians. Pel que fa al nostre, hi desfilaran Montserrat Pagès, antiga conservadora de l’MNAC, amb La pintura mural romànica a l’Alt Urgell i la Cerdanya (Salòria), i Joan Ramon Marina, amb Consideracions sobre l’art rupestre i popular, de Jordi Casamajor (Marinada); Jorge Cebrián, amb L’estafador que va ser rei d’Andorra (Anem) i Joan Peruga, amb Sentinella (Editorial Andorra); Enric Gomà, amb Un centaure a la Rambla, i Laura Tomàs, amb Matermorfosis, totes dues de Medusa; el guanyador de l’últim Fiter i Rossell, Nil Forcada, amb Tolls (Pagès), Francesc Xavier Ambrós, amb El fil de la vida (Llamps i trons), i Jordi Corominas i Llorenç Planes, amb El cantó fosc del Cadí (Salòria), i Fabiola S. Masegosa, amb Un any de la nostra vida, de Xavi Fernández (Masegosa). Fora del Matí d’Andorra, Albert Villaró tampoc faltarà a la cita amb la Setmana, aquest any a compte de Cadí [Una biografia], acabat de sortir del forn –avui mateix arriba a les llibreries. Serà el 24 de setembre a l’Escenari 1 i per compte de Símbol.

Totes les presentacions, excepte precisament a la de Villaró, tindran com a amfitriona la periodista Noemí Rodríguez, que només ha fallat a un dels Matins –al de l’any passat– que fa dos s’hi va estrenar com a autora i que dona fe que s’hi congreguen espectadors molt diversos, “i no només cares conegudes”. Coincideix amb Vergés que concentrant tota la programació en un sol matí queda “molt atapeïda”, i que hi ha prou novetats i prou autors per cobrir tota una jornada: “Una altra cosa és si a nivell organitzatiu això és factible”. L’important, però, és ser-hi, “tenir un peu a Barcelona, que rarament hi veu més enllà del seu melic i on, tot i que els últims anys la distribució ha millorat, de vegades costa arribar. A diferència de Madrid, hi tenim a favor l’idioma. Juguem aquesta carta”.