Diari digital d'Andorra Bondia
Reconstrucció de l’hàbitat de la Feixa del Moro, vist des de la façana posterior: feia 6,2 metres de llarg per 3,6 d’amplada, i un dels laterals es recolzava sobre el pendent de la muntanya: els arqueòlegs l’han datat entre meitat del Vi principis del IV mil·lenni abans de Crist.
 1
Reconstrucció de l’hàbitat de la Feixa del Moro, vist des de la façana posterior: feia 6,2 metres de llarg per 3,6 d’amplada, i un dels laterals es recolzava sobre el pendent de la muntanya: els arqueòlegs l’han datat entre meitat del Vi principis del IV mil·lenni abans de Crist.

El ‘boom’ immobiliari va començar aquí


‘Les Valls d’Andorra durant el Neolític’ inclou la interpretació de la cabana de la Feixa del Moro, datada al IV mil·lenni abans de Crist.

Compartir via

Comentaris: 0
Gerard Claret, en la inauguració de l'exposició fotogràfica que el Comú els va consagrar a la Llacuna al novembre.
 1
Gerard Claret, en la inauguració de l'exposició fotogràfica que el Comú els va consagrar a la Llacuna al novembre.

Concert gratuït dels germans Claret pels 50 anys de carrera


El Centre de Congressos de la capital acollirà el 21 desembre –sí, el mateix dia i a la mateixa hora que el Cor d’Òpera– el concert extraordinari que els germans Lluís i Gerard Claret ofereixen amb motiu del 50è aniversari de trajectòria professional

Compartir via

Comentaris: 0
El projecte de l'arquitecte Jordi Batlle per a l'Espai Columba, a la rotonda d'Enclar, que encabirà els frescos de Santa Coloma a partir del gener.
 1
El projecte de l'arquitecte Jordi Batlle per a l'Espai Columba, a la rotonda d'Enclar, que encabirà els frescos de Santa Coloma a partir del gener.

El Govern injecta 75.000 euros més en l’Espai Columba


El ministeri d’Ordenament Territorial destinarà 75.240,29 euros més a l’Espai Columba, l’equipament on s’exposaran els frescos de Santa Coloma i que s’està construint des del gener passat a la rotonda d’Enclar.

Compartir via

Comentaris: 0
L'historiador i novel·lista, a la seu de l'Institut d'Estudis Andorrans: l'edició del 'Manual Digest' li ha portat cinc anys de feina.
 1
L'historiador i novel·lista, a la seu de l'Institut d'Estudis Andorrans: l'edició del 'Manual Digest' li ha portat cinc anys de feina.

Albert Villaró: “El ‘Manual Digest’ és monumental: abans, senzillament no hi havia res”


Cinc anys ha trigat a editar l’obra magna de Fiter i Rossell. És clar que el senyor veguer en va trigar onze a compondre el manuscrit. Així que res més natural que se senti molt legítimament satisfet amb l’estupenda reedició que ha impulsat Aloma i que ha patrocinat el Consell General, i que precisament avui es posa a la venda. Hi explica tot el que se sap sobre el ‘Manual’ i sobre don Antoni. I de postres, les màximes.

Compartir via

Comentaris: 2
Sant Jordi, 1998: Joan Peruga, Maria Rosa Huguet i Peter Cameron firmen llibres a la plaça del Poble.
 1
Sant Jordi, 1998: Joan Peruga, Maria Rosa Huguet i Peter Cameron firmen llibres a la plaça del Poble.

L’adaptació de l’‘Andorra’ de Cameron ressuscita amb el director Michael Rymer


Feia dos anys llargs que no en parlàvem: exactament, des que el novembre del 2016 Guy Pearce (Memento, Alien: Covenant) es va embarcar en el projecte per assumir-ne el paper protagonista, el d’Alexander Fox,

Compartir via

Comentaris: 0
El volum presentat ahir al Consell.
 1
El volum presentat ahir al Consell.

El ‘Digest’ misteriós que no era un ‘Digest’, sinó un ‘Politar’


La nova edició del 'Digest' té torna. Fins ara se’n coneixien deu còpies totals o parcials –tres del segle XVIII, i la resta, del XIX. Villaró n’inclou una nova de nova, que bateja amb la clau MdZ i que descriu com “el misteriós 'Manual Digest' de mossèn Antoni Puig”.

Compartir via

Comentaris: 0
Orri de Mateu, a la vall del Madriu, amb pleta per tancar-hi el ramat, documentat a mitjans del segle XVII: el van construir a més de 2.300 metres d’alçada; a baix, feixes a Sant Julià de Lòria –proliferen a partir del segle XVIII per guanyar terreny de cultiu– i una de les cinc cabanes d’Encodina (Ordino), que es completen amb dues pletes.
 3
Orri de Mateu, a la vall del Madriu, amb pleta per tancar-hi el ramat, documentat a mitjans del segle XVII: el van construir a més de 2.300 metres d’alçada; a baix, feixes a Sant Julià de Lòria –proliferen a partir del segle XVIII per guanyar terreny de cultiu– i una de les cinc cabanes d’Encodina (Ordino), que es completen amb dues pletes.

Tresors de pedra seca


El programa Primera Pedra inventaria 200 estructures entre orris, cabanes, pletes, corrals, feixes, carboneres i murs.

Compartir via

Comentaris: 0
Un moment de la representació de l'Ossa celebrada aquest diumenge a Ordino.
 1
Un moment de la representació de l'Ossa celebrada aquest diumenge a Ordino.

Els veïns d'Ordino s'apleguen per gaudir de la farsa de l'Ossa


Els jardins de Casa d'Areny-Plandolit han acollit aquest diumenge la representació de la tradicional farsa de l'Ossa, una obra interpretada per actors i actrius amateurs que narra com va estar l'última cacera de l'Ossa fa 25 anys a Ordino i que ha aplegat una gran quantitat de veïns.

Compartir via

Comentaris: 0

Pàgines

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte