El problema amb la revalorització de les pensions de la CASS, pel qual algunes pensions més baixes es veien incrementades per sota que d’altres més elevades, es veurà corregit ja des d’aquest juliol. Segons ha explicat el ministre de Finances, Ramon Lladós, la CASS ja treballa per adaptar el sistema informàtic i en el proper pagament s’hagi resolt la problemàtica. 

Va ser la presidenta del grup parlamentari socialdemòcrata, Judith Casal, qui va posar el problema damunt la taula fa uns mesos, alertant que no s’estaven revaloritzant les pensions seguint la voluntat del Consell General i algunes d’import superior rebien un major increment que d’altres de menor import. Aleshores ja es va adoptar un acord per arreglar la redacció de l’article 20 de la llei del pressupost del 2025, que era a l’origen de la problemàtica.

Segons Lladós, el problema afecta un total de 107 pensions, que ara es veuran incrementades en 24 euros de mitjana mensuals, el que fa 2.568 euros al mes a càrrec de l’Estat. El problema es veurà rectificat amb efectes retroactius a partir del passat 1 de gener.

Tots els grups han estat d’acord amb la modificació proposada i han agraït la celeritat a l’hora d’arreglar el problema. “És més important és que s’arregli la situació per a aquestes persones”, ha resumit el president demòcrata, Jordi Jordana.


Una llei “fonamental”
En la que era la darrera sessió del període abans de la pausa de l’estiu, fins al setembre ja no es reunirà el Consell General, s'ha aprovat la Llei del dipòsit legal, una llei “fonamental” per a la preservació del patrimoni cultural, tal i com ha defensat la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, i han secundat tots els grups parlamentaris, que ve a modernitzar la normativa i l’eina, i que introdueix les noves formes d’expressió i formats, també el digital. Tots han defensat la importància  de la norma també per garantir el llegat que es deixa a generacions futures i per donar visibilitat a les creacions andorranes. 

Bonell ha aprofitat per recordar que aquesta llei es complementarà amb la Llei d’arxius i la del Patrimoni Cultural, la primera d’elles s’entrarà a tràmit tornant al setembre, ja que està pràcticament enllestida i només queda tancar alguns “serrells”, i l’altra es preveu acabar-la “de cara l’any vinent”.

Una altra llei important aprovada per assentiment de la cambra ha estat la de modificació del cens. La iniciativa dels comuns permetrà simplificar els tràmits d’inscripció i baixa del cens i també l’intercanvi de dades amb fins estadístics i per facilitar la gestió de la informació, tal i com han destacat les diferents formacions i també el Govern.

Finalment, també s'ha aprovat la presa en consideració de la proposició de llei que ve a homogeneïtzar la regulació dels cossos especials i de l’Administració de Justícia, de tal manera que els representants sindicals tinguin veu i vot als comitès de selecció, com ja passa per a l’administració general, i garantir els drets dels candidats en promocions internes dels cossos especials.

 

Consens per facilitar el relleu generacional a la ramaderia
Totes les forces polítiques s'han mostrat favorables a la modificació de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme (Lgotu) per la qual es permet que les explotacions ramaderes puguin tenir fins a 1.2000 m2 construïts en una sola planta, o 800 m2 de base i dues plantes, a part d’altres canvis orientats tots ells a facilitar la mecanització de feines, augmentar-ne la seguretat i també el benestar animal, incrementar la productivitat del sector primari, i de manera més general afavorir el relleu generacional. El ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, Guillem Casal, ha estat el primer a posar en valor la feina del sector primari en benefici per a tota la societat, ja que té un “valor sentimental”, en ser símbol de la vida de molts dels padrins; un valor mediambiental, ja que “cuiden les nostres muntanyes” i tenen un “rol essencial” en la prevenció de riscos naturals; un valor turístic; i “la pedra angular de tot plegat”, la producció de productes de qualitat controlada i proximitat. Després d’ell, els representants de tots els grups parlamentaris han anat destacant la importància del sector. En el cas dels socialdemòcrates, Susanna Vela ha demanat d’accelerar els treballs i publicació del pla territorial de protecció civil i dels mapes de riscos.

Lligat, en part, a la ramaderia, s’aprovava també per assentiment la llei de creació del Col·legi Oficial de Veterinaris, un text “estàndard” de creació de col·legis professionals, que regula l’àmbit d’actuació, la normativa que ha de regir les actuacions, la titulació necessària per accedir a la professió, etcètera. En aquest cas, la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, destacava el rol dels veterinaris en la salut pública: “la reglació de la professió veterinària és important per donar un servei de qualitat i oferir productes segurs i de confiança”, ha resumit, tenint en compte el paper dels veterinaris en el control de malalties i també de la seguretat dels productes derivats de l’agricultura i la ramaderia.

 

CDI per potenciar relacions amb el Regne Unit
El ple del Consell General ha ratificat i celebrat el Conveni per evitar la doble imposició signat amb el Regne Unit. El 21è CDI, segons ha destacat el ministre de Finances, Ramon Lladós, que ha defensat la importància d’aquest instrument per potenciar les relacions econòmiques amb aquest país. En aquest sentit, Lladós ha exposat que l’any passat les importacions provinents del Regne Unit van sumar 44 milions d’euros, el doble que l’any anterior, i que les exportacions van créixer un 60% fins arribar als 15 milions. Hi havia 107 societats d’inversió estrangera i uns 800 residents. I la feina del Govern per assolir nous convenis “no s’atura”, i en aquest punt el titular de Finances ha avançat que es treballa amb Alemany i Àustria, que espera que arribin “a bon port els propers mesos”, i que també s’han iniciat convereses amb Korea del Sud, l’Equador i Panamà. Els diferents grups parlamentaris han encoratjat l’Executiu a continuar treballant per tancar nous convenis amb “socis estratègics” com podrien ser el Canadà o el Marroc, per exemple, on en aquest darrer, segons la presidenta d’Andorra Endavant, Carine Montaner, hi ha la “porta oberta” i andorrans que hi tenen negocis.