El departament de Tributs i Fronteres calcula que recaptarà 93 milions amb l’IRPF del 2025. Es tracta de l'onzena campanya marcada per les noves reduccions en aplicació de la Llei del creixement sostenible (llei òmnibus) i pel dret a l’habitatge. S’han emès 54.480 propostes de liquidació. 

D’elles, 30.584 són de resultat zero, 18.466 han de pagar i 5.430 tenen retorn de diners. Pel que fa a la modalitat de formalització, es preveu que més d’un 85% dels obligats tributaris ho faci a través de la seu electrònica. 

Segons el director del departament, Carles Ferreira, es presentaran unes 29.000 declaracions i ha animat els contribuents “que ho facin abans del mes de setembre, quan se n'efectuen la major part, gairebé un 60% del total”. El termini comença avui i per facilitar els tràmits s’han realitzat millores en la plataforma en línia per fer-la més accessible i àgil. 

En relació amb les reduccions, el ministre de Finances, Ramon Lladós, ha assenyalat que “responen a la voluntat de l’Executiu de facilitar l’accés a un habitatge digne, incentivar el lloguer a preu assequible i donar suport a les famílies”. Així, s’incrementa la reducció per l’adquisició d’habitatge habitual i permanent, que passa de 1.000 a 5.000 euros anuals.

A tall d’exemple, una parella que paga a mitges una hipoteca de 8.400 euros l’any pot deduir-se 2.100 euros cadascun en la seva liquidació, és a dir, el 50% de la quantitat que s’han repartit a parts iguals. També en matèria d’habitatge, les persones arrendadores que lloguin els immobles a preu assequible poden beneficiar-se d’una reducció fiscal de fins a 5.000 euros en la declaració amb les mateixes limitacions de quantia que la reducció per habitatge habitual i permanent.

Respecte als fills a càrrec menors de 25 anys i amb ingressos inferiors o iguals al salari mínim interprofessional, la reducció augmenta de 750 a 1.000 euros per fill. En el cas de parelles, l’import es reparteix equitativament, amb una reducció de 500 euros per persona. 

A més, s’introdueix una reducció d'un màxim de 300 euros pel pagament de matrícules d’estudis superiors a descendents, a repartir igualment entre les persones que tinguin dret a aquesta reducció.

També s’amplia la reducció per ascendents a càrrec que siguin  majors de 65 anys, que passa de 750 a 1.000 euros, sempre que la persona a càrrec no percebi uns ingressos superiors al salari mínim interprofessional. 

Preguntat per l’impacte de les noves reduccions fiscals, Ferreira ha reconegut que encara no es disposava de dades tancades, però ha indicat que s’ha calculat l’efecte d’algunes mesures conegudes i que la resta es tancarà a primers d’octubre. 
Ha assegurat que no s’esperava que l’impacte fos significatiu i ha insistit que aquestes mesures tenen un objectiu social clar i que “la funció que busquem és ajudar les famílies” i “aportar solucions a problemes que no són només d’ingressos. Les noves reduccions formen part d’una estratègia global per alleujar la pressió sobre les famílies”. 

En aquest sentit, el ministre Ramon Lladós ha reiterat que les mesures preses quant a la reducció fiscal dels habitatges de lloguer assequible són "específiques, que ja veurem l'impacte fiscal que tenen, per als problemes específics que tenim d'accés a l'habitatge i de millora del poder adquisitiu".

Més recaptació
En la campanya de l'IRPF del 2024 es van recaptar 80 milions, 13 menys que la previsió que s'ha fet per al 2025. A la fi del període voluntari, es van presentar 26.971 declaracions, una xifra superior a la previsió presentada a l’inici de la campanya. De les declaracions, un 86,22% van ser de forma telemàtica i 13,78% de forma presencial, augmentant també el nombre de presentacions efectuades de forma digital respecte a la campanya anterior.

Més de la meitat de les declaracions, en concret, 15.298 el contribuent va haver de fer un ingrés (37.542.377 euros), 6.104 van obtenir un saldo positiu (es van retornar un total de 3.962,326 euros), mentre que 5.569 declaracions van tenir resultat zero, és a dir, que el contribuent no va haver d’abonar cap quantitat, ni tampoc l’Administració li va haver de retornar un import. Del total de la recaptació, 23,6 milions d’euros provenen de les retencions practicades a les rendes del treball.

El mínim exempt no es modifica
El ministre de Finances, Ramon Lladós,  ha descartat avui modificar el mínim exempt per declarar l'IRPF: "El mínim exempt és una mesura que es podrà considerar en un futur, però jo sempre repeteixo el mateix, la meitat dels assalariats a Andorra encara no tenen l'obligació de realitzar la declaració de l'IRPF". Per Lladós, les polítiques actuals són més eficaces si es dirigeixen d'una manera més específica: “Millors mesures són deduccions per l’habitatge, pels fills i també pels estudis”, així com l’increment del salari mínim, en lloc de modificar el mínim exempt". El ministre ha afegit que "a diferència d'un país com Espanya, que van ajustant", de moment apujar el mínim exempt "no és la millor mesura de progressivitat en la recaptació".