Els havíem deixat la setmana passada amb la identificació inequívoca del general Johannes Blaskowitz (1883-1948), l’oficial amb gorra i abric a la dreta d’aquesta fotografia única, captada en algun moment entre la tardor del 1942 i la tardor del 1943 al lateral de la duana andorrana del Pas de la Casa. N’havíem localitzat la còpia original a la col·lecció de Marc Pantebre, i la superior definició havia permès a Alan Ward, que hi anava al darrere des de feia mesos, confirmar la sospita que es tractava, efectivament, del comandant en cap del Grup d’Exèrcits D, les forces alemanyes destacades al sud-oest de França i amb base a Tolosa immediatament després de l’ocupació alemanya de la França de Vichy.

Ward sosté que els oficials de la foto del Pas són els mateixos que visiten Sant Joan de Caselles en una altra  imatge també sense data i procedent d’una col·lecció diferent que va aparèixer mesos enrere. És una hipòtesi suculenta i perfectament versemblant, tot i que de moment l’haurem de deixar entre cotonets i entre interrogants. El que sí que podem repassar és la molt sorprenent cartilla militar del bon (?) Blaskowitz, l’home que –opina Ward– va tenir el detall de venir a inspeccionar en persona el terreny per si algun dia Hitler li ordenava de trencar la nostra neutralitat i ocupar-lo manu militari. I no seria la primera vegada. Recordin que els jerarques nazis consideraven que els petits estats eren una molesta anomalia que abans o després caldria erradicar: “Caldria liquidar-los ràpidament: aquest ha de ser l’objectiu de la nostra lluita, crear una Europa unida”, havia escrit Goebbels als seus diaris. Això, o una visita entre turística i propagandística, amb la presència de fotògrafs oficials per deixar-ne constància en alguna de les revistes de l’exèrcit alemany, Signal o Werhmacht. O les dues coses a la vegada.

El que sabem segur és que Blaskowitz no era el típic oficial nazi d’una peça. Més aviat al contrari. I comencem pel final: perquè la seva mort, el febrer del 1948 i quan esperava judici per crims de guerra, de seguida va donar peu a la mistificació. Oficialment es va suïcidar llançant-se per una balcó del palau de justícia de Nuremberg. Però la seva actitud gens servil davant de les atrocitats de les SS a la Polònia ocupada permetien augurar que se’n sortiria amb una absolució o una pena menor. Per això van sorgir immediatament rumors que en realitat va ser suïcidat per elements de les SS que temien que els delatés davant del tribunal aliat. Rumors que mai no es van provar, i que van ser contradits per la versió oficial de les forcs aliades, que van avalar la hipòtesi del suïcidi.

El cert és que Blaskowitz va participar en la invasió de Polònia, el setembre del 1939, que va protestar oficialment i en repetides ocasions contra els crims que les SS i els Einsatzgruppen perpetraven contra la població civil i contra els jueus, que es va atrevir a condemnar a mort un nombre de SS –penes que van ser commutades per Hitler en persona– i que aquesta actitud repatània li va costar l’enemistat del mateix Hitler i dels capitostos nazis, des de Hans Frank fins a Himmler i Heydrich. El maig del 1940 és apartat del lloc de comandant en cap de Polònia. Va ser l’únic general alemany que va participar en aquella campanya i que no va ser ascendit a mariscal de camp.

El novembre del 1942 el trobem al capdavant del 7è Exèrcit alemany i amb la missió d’ocupar la França de Vichy. I compleix.Dos anys després rep l’encàrrec de preparar la defensa del sud-oest francès davant de la imminent invasió de Normandia. Després de l’atemptat del 20 de juliol del 1944 que quasi li costa la vida a Hitler revalida públicament, i per si de cas, la seva lleialtat al Führer, el desembre d’aquell any comanda una ofensiva alemanya a Alsàcia en suport de la campanya de les Ardenes, i l’abril del 1945 és nomenat comandant de les forces alemanyes que ocupen Holanda. Va ser en aquest moment que va autoritzar corredors humanitaris perquè les forces aèries aliades llancessin aliments i medecines per a la població civil holandesa, una operació batejada amb el nom de Manà en què –que petit és el món– va prendre part el nostre Norman Westby, que el 30 d’abril del 1945 bombardejava amb queviures la localitat de Valkenburg, segons consta al seu quadern de bitàcola. És clar que ja estava tot perdut: el 5 de maig es van rendir a les forces aliades: feia 5 dies que Hitler s’havia suïcidat a búnquer berlinès i l’endemà capitulava el que quedava del III Reich.