Ja està. S’ha acabat la tercera aventura andosina a la Feria del Libro de Madrid, aquesta mena de Sant Jordi mesetari que s’allarga quinze dies, quinze, i que s’ha convertit en cita ineludible del nostre sector editorial. Recordin que tot va començar ara fa un lustre, quan Jan Arimany, que aleshores acabava d’estrenar Trotalibros, s’hi va plantar sense encomanar-se a Déu ni al diable, i amb l’alegre temeritat dels tocats per la deessa Fortuna. En va tornar entusiasmat i va anar enredant els col·legues d’aquí perquè l’acompanyessin allà. L’Associació d’Editors hi va enrolar el ministeri de Cultura, i l’any següent hi van obrir la primera parada.

Això era el 2023, i el tinglado no ha deixat de créixer. Tant, que aquesta edició –la 84a per a la Feria, la tercera per als nostres editors– ha acabat amb rècord de vendes: un miler, xifra que a més de rodona i per tant pelet màgica supera de llarg els 850 de la primera vegada i els 760 de la segona. Amb Trotalibros exercint com era d’esperar de ganxo comercial –“El Jan té molt de predicament a Madrid, això ja ho sabíem i per a nosaltres és molt bona notícia, ens en beneficiem tots”, diu Oliver Vergés, erigit en portaveu dels editors– i les seves dues últimes novetats, Eran hermanas, de Doddie Smith, i Capturo el castillo, de Dorothy Whipple, com a títols més venuts de la parada, seguits de Muertos, ¿quién os ha muerto?,  el best-seller d’Iñaki rubio, que s’està convertint definitivament i feliçment en un long-seller, i 100 cosas que has de saber sobre Andorra, de Maria Cucurull i Arnau Colominas, habitual d’aquests rànquings. 

Això, pel que fa als llibres traduïts al castellà. Però potser la major sorpresa, diu Vergés, és el salt que han experimentat les vendes en català: “N’hem notat un clar increment, potser perquè hem coincidit amb la Segona Pasqua, que és festiu a Barcelona –a banda d’Andorra– i hi ha molts catalans que van anar de pont a Madrid. Sigui com sigui, vam esgotar títols com Xarnego, de Txema Díaz-Torrent, i Cossos estranys, d’Eva Arasa, i d’altres com Sentinella, de Joan Peruga, vam haver de reposar existències. Es considera que a un nou projecte empresarial se li han de donar tres anys de marge per comprovar si rutlla o no. El volum de vendes creixent demostra que la nostra presència a Madrid està més que consolidada. No hem d’oblidar que el nostre objectiu és vendre llibres, i aquestes xifres ajuden el sector, ens donen múscul econòmic i ens animen a plantejar nous reptes”. Amb paradoxes curioses: a diferència de la Setmana, a Madrid el que predomina no són les presentacions, sinó les firmes, que arrasen, sobretot si tens un autor mediàtic. “L’any passat vam portar Peruga, i l’anterior, Rubio, que van vendre bé; aquest any no hem portat cap autor, però tot i així hem venut més que mai. De totes formes, un d’aquests projectes que tenim en ment és precisament tornar l’any que ve amb un autor de qui publicarem simultàniament en català i en castellà”.

Perquè això sí que ho tenen clar: “Cal continuar apostant per la traducció, especialment al castellà, perquè el peninsular és el nostre mercat natural. Cal potenciar encara més les línies de subvenció a la traducció, fins al punt que l’obertura inicial a Catalunya l’hem de fer ja en català i en castellà. Funciona, com ho demostra que els títols d’autor andorrà més venuts –Muertos, ¿quién os ha muerto?, Picasso en el Pirineo i 100 cosas que has de saber sobre Andorra– són traduccions”. 

Quin és el perfil del client que aterra a la caseta andosina, amb el lema Montañas de libros ben a la vista? D’una banda, els addictes a Trotalibros i a Arimany, booktuber i influencer que a falta d’autors vius –la majoria dels seus fa anys que els vam enterrar– es planta a la Feria amb traductors i il·lustradors, amb el fenomen paranormal que ell mateix, humil editor, es fa tips de firmar els llibres que publica; de l’altra, els espontanis que hi espeteguen per atzar, que remenen i que acaben comprant un volum. Això ha passat aquest any un miler de vegades. “I l’any que ve hi tornem. Això nostre a Madrid ja no ha de ser una cosa excepcional, pintoresca ni curiosa, sinó normal. Som on ens toca ser”.

Masegosa també s’ofereix per publicar la pròxima edició del Fiter i Rossell

Dilluns passat era Marinada que es desmarcava de la posició oficial de l’Associació d’Editors de no publicar  la següent edició del premi Fiter i Rossell de novel·la, i avui és el torn d’edicions Masegosa. Segons l’editora, ella també s’ofereix a publicar el guanyador del Fiter i Rossell, que dota el ministeri de Cultura amb 10.000 generosos euros, i veu amb molt bon ull la intenció del departament de Mònica Bonell d’andorranitzar el premi, que fins ara i durant molts anys ha publicat la lleidatana Pagès, que s’ha anat esllanguint de forma lamentable i que ni que sigui per la dotació mereixia molt millor fortuna. Recordin que la polèmica va sorgir quan el president del Cercle de les Arts i de les Lletres, Joan Burgués, va anunciar que en endavant el Fiter i Rossell el publicarà un segell andosí de forma rotatòria, i quatre de les editorials de l’associació –les quatre que generen més moviment, Trotalibros, Anem, Medusa i Editorial Andorra– van dir que no tenien cap intenció de fer-ho. Avui, per cert, es presenta l’últim Fiter i Rossell al Rosaleda: Tolls, de Nil Forcada. Amb Burgués, Bonell i els editors.