La fotografia és del dia abans que els arqueòlegs comencessin a cobrir el jaciment –215 metres quadrats a 2200 metres d’altura– amb l’abric de geotèxtil que l’ha de protegir de la intempèrie fins a la campanya de l’any que ve. I permet distingir de forma nítida i detallada l’estructura del que és indiscutiblement un dolmen, el primer monument megalític d’aquestes característiques exhumat en terra andosina. I no un de qualsevol, perquè data del 2300 abans de la nostra era i el van aixecar els nostres rebesavis a la zona del Cubil, a 2.200 metres d’altura. Si no és el més alt del Pirineu, poc li faltarà. Per no parlar de les (molt considerables) dimensions: és veritat que no é sgaire alt, amb prou feines deu fer 1,20 metres a la part central, però fa 14,5 metres de diàmetre i s’estén per una superfície de 215 metres quadrats, una talla més aviat gran per als dòlmens peninulars. Aquesta primera campanya l’equip d’arqueòlegs dirigit per Josep Font n¡ha retirat la gleba que el cobria, nha fet les reglamentàries fotogrametries i l’ha deixat a punt per a la de l’any que ve, que consistirà bàsicament a excavar la cambra mortuòria per comprovar si s¡hi han conservat restes humanes.
