Interior. Habitació. Dues actrius estan a punt d’enregistrar una escena íntima d’un capítol d’una popular sèrie. Algú de producció avisa la resta que a l’estança només quedin els protagonistes i ella, la coordinadora d’intimitat. Ella és Anarella Martínez. 

Va començar la seva feina amb la directora de pel·lícules porno Erika Lust però ara això de la Intimacy Coordinator s’ha estès a tot tipus de producció. Martínez va participar en la taula rodona juntament amb el professor de comunicació Arnau Roig i la cineasta Carla Finco, que ho van fer de manera presencial en una sala que es va omplir majoritàriament de públic femení.

Sobre la figura de la coordinadora, Roig va afirmar que “hi ha una cosa que és el que tu vols transmetre amb la pel·lícula, i l’altra com tractes els teus treballadors, com t’assegures que tothom estigui en un espai confortable i que tothom se senti bé, se senti còmode.” El tema del porno ja sigui ètic o amb component feminista no és senzill, i a vegades dona la sensació d’estar veient una pel·lícula d’aquelles que feia el Canal+ però sense descodificar. Perquè quan sents coses com guions insípids i fal·locèntrics, que el cinema porno no és una cosa monolítica, o allò dels corrents postpornogràfics, tens ganes d’entrar en un llenguatge més senzill i planer.

Va quedar clar que hi ha moltes maneres de fer porno i que cal que hi hagi més dones implicades en la seva producció. “Al final, no és només el que veiem a la pantalla, és qui es posa darrere de la càmera, qui tria, qui fa els guions, qui finança...” va indicar Roig. Això és en clau de futur, perquè va quedar clar que el porno en els seus orígens era una cosa només per a homes, perquè se suposava que les dones, la gent jove i els pobres, tenien una ment massa dèbil per a aquest tipus de coses. La manera de funcionar durant tants anys en la indústria del porno ha fet que nombroses intèrprets se sentin com “un producte o un objecte”, cosa que, emocionalment, els ha estat “dur de gestionar”, per la falta de punts de vista femenins, ja que la majoria de pel·lícules eren rodades per i per a homes, sense donar importància al plaer femení.

També va quedar clar que es tracta d’un porno més elegant però amb sexe explícit. “El porno pot ser feminista”, va subratllar Carla Finco, que va emfatitzar que “falta molta educació sexual.” 

El consum de les pel·lícules que dirigeix la directora Erika Lust ha anat creixent, en opinió de Finco, mentre que per a Anarella Martínez encara hi ha massa “porno masclista” a causa de la demanda. Es va referir al porno que es projecta a les plataformes. Va coincidir amb Finco en el sentit que falta molta educació sexual i va detallar que el principal consumidor de sexe és un home blanc de 40 a 60 anys. 

Anarella Martínez va dir que té llibres per a ensenyar a parlar de pornografia des de la infància. “Als set o vuit anys els donen un mòbil als fills sense cap tipus de seguretat i tenen accés a tota la informació. No entenen res i van al porno”. El millor, en paraules dels ponents, és informar abans i amb claredat.

La mateixa amb què des de l’Ull Nu es va dirigir una mirada al cinema pornogràfic. Una mirada al porno fet amb valors feministes consisteix essencialment a mostrar una “representació autèntica i igualitària de la sexualitat humana sense estereotips de gènere”. Una manera de recuperar un gènere que tradicionalment s’havia vist “exclusivament” dominat pels homes.