La documentació hi era, les dades hi eren, només calia interessar-s’hi i treure’n l’entrellat. Les dones de la casa dels Castellbò van tenir influència econòmica i política en el seu temps –bé, alguna, com la tan nomenada Arnaldeta de Caboet a penes va passar de ser un peó, un objecte a bescanviar, una peça– i van integrar una àmplia xarxa de sororitat determinant en l’extensió del catarisme fins a Josà i Cornellana. Si fa no fa, aquesta és la tesi que exposarà aquest vespre a l’Espai Ermengol Alba Pampalona, en l’obertura del tretzè Parlem d’història, amb una xerrada dedicada a les Aliances i poder: les dones de la casa vescomtal de Castellbò.
Curiosament, Pampalona (avui incorporada a l’equip de Patrimoni del Govern d’Andorra) va construir aquesta narració sobre les dones dels Castellbò a partir d’una premissa que no es va acomplir: el punt de partida era cercar el paper que les dones dels Castellbò haguessin tingut com a promotores artístiques. Aquestes evidències no van acabar d’aparèixer, en canvi, la documentació sí que podia posar de rellevància el seu paper social, polític i econòmic. “Hi ha informació, però s’ha de fer un treball interpretatiu de les fonts”, de llegats testamentaris a greuges i judicis, puntualitza la historiadora de l’art.
El recorregut posa de manifest un canvi en el paper de les fèmines conforme avança la cronologia. “A fonts com els Greuges de Guitard Isarn veiem com s’esmenta la seva dona, però com sempre que és esmentada una dona és recolzada en l’home, amb aquest to de paternalisme”, puntualitza. “Després, al segle XII hi ha el cas paradigmàtic de l’Arnalda de Caboet, sotmesa a un sistema de tutories, i a través d’ella es pot entendre el sistema de transmissió de drets i patrimoni, l’estratègia que és el matrimoni”. També permet analitzar el sistema de tutories, apunta; en el cas d’Arnaldeta, és el Bisbat d’Urgell qui l’exerceix “i busca també els matrimonis que li convinguin, estratègicament”. El 19 de juliol del 1159, recorda Pampalona, Arnau de Caboet, el seu pare, signa amb el bisbe Bernat Sans una concòrdia sobre les valls d’Andorra, Sant Joan i Cabó i assumeix drets militars, judicials i econòmics, tot i que es continuen reconeixent la senyoria episcopal.
Mare i filla
A banda de ser tan clau en l’estratègia sobre la vall d’Andorra, és la mare d’Ermessenda de Castellbò. “I si Arnalda és una dona que queda absolutament subordinada, quasi com un objecte de transacció –el Joaquim Miret recorda que el vescomte tenia fills il·legítims per dotzenes–, Ermessenda ja té un paper diferent.” El contracte d’esponsalicis, signat el 1202, especifica que Ermessenda fa una transmissió de béns del vescomtat de Castellbò a Roger Bernat de Foix. “Quan es fa el matrimoni se signa un tractat que reconeix Roger Bernat II com a vescomte de Castellbò, però ho és gràcies a la seva esposa, Ermessenda”. Així que, conclou Pampalona, “el reconeixement que es té d’ella respecte de la seva mare ja és molt diferent”. Òbviament, puntualitza la historiadora, és una hipòtesi, “però ves a saber si la seva mare no li va plantejar que no es repetiria la història”. A banda, “sent filla única i que els seus pares visquessin més temps, sense caure sota tutories estranyes, va tenir més vigor la seva figura”.
Després entra ja la casa comtal dels Foix en joc, “i a partir d’aquí jo vull parlar de l’educació, responsabilitat que quedava sota la mà de les dones en aquestes elits nobiliàries”, recorda. “Ja la mare de Roger Bernat II, que era Felipa de Montcada, havia fundat amb la seva cunyada, Esclarmonda, un centre on es va educar el seu fill, i ja sabem la influència que hi havia de les idees càtares”. El catarisme dona peu a Pampalona a endinsar-se en aquestes “sororitats” que es van produir entre dones càtares, “i que no quedava en aquella banda del territori, sinó que es traslladava a punts com Josà o Cornellana”. De fet, puntualitza, “set dones van sacrificar la seva vida per defensar els seus ideals” i a Ramon III de Josa la documentació el reconeix com el primer noble català vinculat al catarisme, acusat d’heretgia per la Inquisició. Consta per exemple que Berenguera de Cornellana, que al costat d’Ermessenda i Tímbors, esposa de Ramon de Josa, van assistir a la predicació càtara d’Arnau de París a Castellbò, el 1224.
Coprinceses
Resseguint aquest paper canviant de les dones dels Castellbò, Pampalona també s’atura en les tres coprinceses que la casa va donar a Andorra a finals de l’edat mitjana, des que al segle XIV es divideix la casa vescomtal en dues branques: Elisabet de Castellbò; la seva besneta, Caterina I de Navarra, i la seva filla, Joana III de Navarra.
La documentació hi és, hi ha estat sempre, “als cartularis, als diplomataris, però en lloc de llegir el seu paper com dona de, cal que els comencem a donar més entitat, a interpretar els documents en aquesta clau”, finalitza Pampalona.