L’augment dels costos operatius (laborals, financers, energètics, logístics, de subministrament, etcètera) s’ha convertit en la “màxima preocupació” de les empreses. Així es desprèn de l’estudi monogràfic sobre la situació de les empreses davant la inflació i l’increment de costos que la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis va realitzar en el marc de l’Enquesta de clima empresarial del segon semestre del 2023, en el qual les empreses van donar una valoració mitjana de 3,88 sobre 5 a aquest aspecte. La inflació, l’evolució de les vendes i les dificultats per contractar treballadors són les altres principals preocupacions expressades.
L’encarregada d’exposar les principals conclusions de l’estudi ha estat la directora de la CCIS, Sol Rossell, que ha explicat que vuit de cada deu empreses afirma que aquest increment dels costos que ha acompanyat la recuperació de l’activitat econòmica després de la pandèmia de Covid “perjudica la marxa dels seus negocis i el seu futur”, malgrat que gairebé la meitat, el 45,8%, diu no témer per la supervivència i la continuïtat del negoci. Un 52% dels empresaris enquestats va assenyalar que “havia patit una reducció dels seus marges” a conseqüència d’aquests increments dels costos, mentre que un 8% sí que manifesta tenir “serioses dificultats” per fer front a la situació i que “la supervivència del seu negoci està en risc”. Són les microempreses les que pateixen amb més intensitat els efectes negatius de l’increment de costos.
Una de cada quatre empreses ha traslladat íntegrament l’augment dels costos operatius als clients, mentre que un 43,4% només ho ha pogut fer de forma parcial i un 20,5% no ha pogut repercutir-ho al preu final.
Els costos que més preocupen als empresaris són l’encariment dels subministraments i productes (el 62,9% dels enquestats ho anomena), seguit de l’augment dels costos laborals (que preocupa gairebé sis de cada deu empreses) i el lloguer del local (que l’esmenta el 48% del total).
Moderació
Segons l’enquesta de clima empresarial del segon semestre del 2023, el ritme d’expansió de l’economia “s’ha moderat substancialment” respecte dels dos anys anteriors, en la línia del que ha succeït a les economies de l’entorn. Segons la Cambra, l’alentiment “s’ha notat amb més intensitat” en el tram final de l’any i s’explica, d’una banda per la conjuntura global menys favorable, per la frenada que han provocat la inflació i l’impacte dels tipus d’interès, i de l’altra per la normalització del creixement econòmic després de recuperar els volums d’activitats previs a la Covid. Han suposat un estímul econòmic “el gran dinamisme de la construcció” i “l’excel·lent comportament del turisme, que ha tancat un any de rècord”, ha ressaltat el president de la Cambra, Josep Maria Mas, de l’informe de conjuntura.
De cara a aquest 2024, es preveu que la desacceleració econòmica “sigui més intensa” en el primer semestre i que a mesura que transcorri l’any l’activitat “agafi més embranzida, pels efectes tant de la baixada de la inflació com de l’esperada moderació dels tipus d’interès”. La construcció és el que registra unes expectatives més optimistes i el comerç minorista és el que es mostra més prudent. L’hoteleria s’espera que mantingui un dinamisme elevat, encara que inferior al del 2023, i la indústria tendirà a millorar.
