Concòrdia va presentar ahir l'esborrany de la llei amb què pretén preservar dintre de la categoria de reserva natural la meitat del territori nacional. Una iniciativa sobre el paper difícilment qüestionable: qui diria que no a protegir les nostres valls, els nostres rius i les nostres muntanyes? El problema és, com en tantes facetes de la vida, l'ordre dels factors. La formació regeneracionista es presenta en societat amb el text sota el braç. Li'n diuen esborrany, però baixa al detall de definir quin és exactament el territori susceptible de protecció especial i obre un termini –fins que acabi l'actual període de sessions, al juliol– per anar sumant voluntats. Per començar, les del Govern i els Comuns. Sembla que en matèria tan sensible, i sobretot en què les competències són essencialment comunals, caldria haver començat la casa pels fonaments. És a dir, consensuant amb les administracions directament afectades –els Comuns– quin és el territori que es vol protegir i com. Abans, no després. Procedir de forma inversa és un brindis al sol que a més posa els comuns en la disjuntiva de passar pels dolents de la pel·lícula si rebaixen les pretensions del text. D'altra banda, cal no oblidar que el Govern s'ha compromès a protegir el 30% del territori. Entrar en una subhasta a veure qui en dona més, sense analitzar ni sobretot consensuar –de nou– què i com –parc natural comunal o nacional? Reserva parcial o integral? Monument natural?– significa entrar en una espiral entre demagògica i irresponsable, més interessada a desgastar el Govern pel flanc conservacionista que no a protegir lleialment el medi ambient.
