Ja tenim Pla gastronòmic. Dos anys després que se'n comencés a parlar, però no ens posarem ara llepafils. Un pla per posicionar Andorra com a "referent de la gastronomia d'alta muntanya", que és precisament el lema que acompanyarà la bateria d'iniciatives que s'aniran concretant els pròxims mesos. Assenyaladament, formacions amb professionals de renom internacional per als nostres xefs, sommeliers i equips de sala, un calendari de presentacions –de moment a Barcelona, Madrid, Tolosa i Burdeus–, l'anomenat Campus Andorra Orígens i la posada en marxa d'un cos diplomàtic amb set ambaixadors gastronòmics, amb Jordi Grau –l'ànima de l'Ibaya, estrella Michelin des del 2024– com a punta de llança. És un començament, i val a dir que per una vegada el ministeri de Turisme ha resistit la temptació anglòfona i s'ha decantat per un lema, Gastronomia d'alta muntanya, sense interferències lingüístiques. Amb l'antecedent de l'Andorra Taste, no era gens evident. La bona taula és un potent reclam turístic. De fet, el 5,5% dels visitants diuen que venen per la nostra cuina. I era de manual que el ministeri s'hi bolqués amb alguna cosa més que bones paraules i l'Andorra Taste. Cal explotar una cuina genuïna, amb arrels i a la vegada ambiciosa i avantguardista, capaç de competir sense manies amb els millors xefs internacionals. El camí que el 2002 va estrenar Christian Zanchetta amb la primera estrella Michelin i que Grau va reprendre l'any passat. Identitat, diferència i excel·lència: aquesta ha de ser la divisa de la nostra gastronomia. Veurem si el pla que estrenem avui n'és l'eina.
