Té tota la raó Diversand quan reclama al Govern celeritat a l'hora d'aprovar i publicar el reglament per a l'assistència a les persones amb diversitat de gènere: el tractament hormonal, d'això estem parlant, que inhibeix la pubertat i que permet les persones que el reben decantar-se, arribat el moment, per un o altre gènere. I té tota la raó perquè el tractament ja va ser inclòs fa dos anys a la cartera de serveis, i la mateixa CASS ja n'ha validat el text. Es tracta d'una qüestió delicada i també discutible en què l'Administració va atendre finalment una demanda històrica del col·lectiu de persones trans. Arribats en aquest punt, s'acaben les discussions i el que li toca fer a l'Administració és aplicar les decisions preses, no dilatar-les sense explicacions. Si hi havia dubtes o reticències s'havien de plantejar en el moment de decidir si aquests tractaments, qüestionats per una part del col·lectiu mèdic i que les autoritats sanitàries del Regne Unit, per exemple, han desaconsellat en el cas dels menors d'edat, s'havien d'incloure a la cartera de serveis. Si Salut s'ho vol repensar, cal dir-ho obertament i argumentar-ho molt i molt bé, perquè hi ha 25 persones que esperen legítimament, i tal com se'ls va prometre fa dos anys, aquest tractament. És el seu dret. En qüestions com aquesta no és tolerable el recurs a les consabudes traves burocràtiques. L'Administració té el deure d'actuar no direm que amb celeritat, però sí amb puntualitat. I dos anys d'espera per al reglament que fa efectiu el tractament d'inhibició de la pubertat s'escapa de qualsevol concepte de puntualitat. Actuar tard és una altra forma d'incompliment.
