L'enquesta de clima laboral de la Cambra posa negre sobre blanc el que qualsevol empresari (i qualsevol treballador) fa temps que observa i pateix a l'oficina: l'alarmant falta de professionals, que xifra en 2.140 llocs per cobrir. Substituir avui un treballador que deixa vacant és missió gairebé impossible. Un dèficit prou transversal com perquè la Cambra el consideri literalment un dels obstacles "crítics" per preservar la competitivitat de les empreses. Es tracta d'una xifra rècord, a anys llum dels tres centenars i mig de demandants de treball inscrits al Servei d'Ocupació i que serviria només, atenció, per mantenir el que avui ja està funcionant. La solució d'aquest gravíssim problema no serà ni fàcil ni ràpida, perquè toca moltes tecles: els empresaris assenyalen molt principalment les polítiques d'immigració, i reclamen més "agilitat" –una màniga més ampla– com a mínim fins a cobrir les necessitats actuals. Però s'obliden d'altres dos variables tant o més importants que el sedàs d'Interior: l'habitatge i els salaris. És evident que l'escalada dels preus del lloguer obliga a oferir retribucions prou competitives com per atreure el talent, i suficients per assegurar que el professional que acaba d'arribar pugui permetre's una cosa tan bàsica com un pis on viure. L'oferta d'habitatge no depèn en primera ni en segona instància dels empresaris; els salaris, sí. És clar que afecten directament la competitivitat i el compte de resultats. Immigració, habitatge, salaris i també formació... en algun punt entremig espera la solució al nus gordià del mercat laboral. Perquè la realitat és tossuda: falten 2.140 treballadors.