Hauran hagut de passar vint anys, vint, perquè es comenci a perforar el túnel de Rocafort. Això passarà a la primavera, que dit així pot semblar un calendari molt aproximat però que quan portes dos decennis esperant sona a música celestial. Primer començaran a instal·lar-se les proteccions per prevenir la caiguda de rocs, pas previ i imprescindible perquè arrenqui el gros de l'obra. Però això és imminent: a principis d'octubre, com a molt tard. I la previsió és que al 2027 el centre urbà de Sant Julià quedi per fi al marge de la carretera general. El cònsol lauredià s'atrevia a aventurar mesos enrere que el túnel estarà en servei pel pont de la Puríssima d'aquell any. Veurem. Una vella aspiració no només dels veïns sinó de qualsevol viatger –turista o no– que hagi quedat alguna vegada atrapat als embussos que s'hi formen els caps de setmana en temporada alta (i no tan alta). I cal recordar que gairebé tres dels 4,3 milions de vehicles que van entrar l'any passat al país ho van fer per la frontera del Runer. És sens dubte una infraestructura d'interès nacional que el Govern ha posat a dalt de tot de la llista de prioritats en matèria viària. La inversió, a l'alçada del projecte, fregarà els onze milions d'euros. Ha primat en aquest cas el genuí bé comú i la visió d'Estat, tant per part del Govern com del Comú, i d'aquí la bona sintonia que en aquesta matèria han manifestat des del principi de la legislatura les dues administracions. Seran dos anys llargs d'obres, amb tot el que això comporta. Però per una vegada, benvingudes obres.