Una cosa és certa i l’hem repetida moltes vegades: el problema de l’habitatge té molts pares i moltes mares, i no se li’n pot engiponar la culpa a un sol actor o sector, per molt llaminer que sigui. I el que és també clar és que si hi ha un sector que patirà de forma extremadament severa la llei de l’habitatge serà el dels allotjaments turístics, que experimentaran una retallada més que sensible: tancaran 650 apartaments, una tercera part del total, amb les repercussions que això tindrà per als empresaris, per als proveïdors i de retruc, naturalment, també per als treballadors de les empreses que es vegin abocades a tancar. Es resoldrà així la crisi de l’habitatge? No hi ha solucions senzilles per a problemes complexos, i el de l’habitatge és un dels més endimoniats del nostre moment. Serà en el millor dels casos una part de la solució. Un sacrifici en favor del bé comú –i de la pau social– que haurà de fer el sector. Convé no oblidar que no són els únics a qui s’ha exigit que s’estrenyessin el cinturó: també els propietaris han vist congelats parcialment els lloguers com a mínim des del 2017. El cert és que l’entrada en vigor de la llei es farà esperar uns mesos, si hem de fer cas de la intenció dels grups parlamentaris de presentar esmenes, i difícilment es resoldrà abans de Nadal. Però la patronal dels allotjaments turístics no espera clemència, i al sector li tocarà reconvertir-se després d’un estiu francament decebedor, en què les reserves han caigut entre un 35% al juliol i un 50% a l’agost. Però convé repetir-ho: ni tota la culpa és seva, ni la solució arribarà de forma màgica retallant aquests 650 pisos.