No està fet, tot i que alguns, especialment els jugadors i també algú més s’ho van arribar a pensar. Joan Plaza, el tècnic més experimentat que ha tingut el BC MoraBanc, s’ha cansat d’enviar missatges a les rodes de premsa i, suposadament, també a dins del vestidor. La permanència virtual no vol dir, de cap de les maneres, que estigui segellada i a tres jornades per al final, el BC MoraBanc continuarà fent malabarismes sobre un fil ferro. És veritat que amb un triomf en fa prou, però de moment aquest no està arribant i van passant les jornades. Dissabte, a les 19 hores, visiten el Leyma Corunya, ja descendit, i ara només queda per baixar un equip a la Primera FEB, és a dir, l’antiga LEB Or. Mentrestant, el Coviran Granada, amb l’aigua al coll, necessita guanyar sí o sí el Río Breogán de Lugo a les 18 hores del mateix dissabte. L’altre equip implicat en aquesta lluita per a la salvació és el Bàsquet Girona, que rep també dissabte (20.45 hores) el València Basket.
 I què li està passant a un BC MoraBanc incomprensiblement relaxat? No és un equip sòlid. És la segona pitjor defensa de la Lliga ACB. La primera és la del Leyma Corunya, que ja està descendit. 2.844 punts encaixats en 15 partits. El Bàsquet Girona va batre el seu rècord d’anotació a l’ACB en un partit de quaranta minuts (106). Un rival que se li dona bé als gironins, ja que amb pròrroga inclosa, el rècord segueix sent 108 punts contra el MoraBanc Andorra a Fontajau. 
Tot plegat en un partit on els de Joan Plaza es jugaven la permanència matemàtica i va semblar tot el contrari tal com va passar a Màlaga al Martín Carpena. Moltíssima deixadessa i amb un joc gens col·lectiu i d’equip. A més a més, sense Jerrick Harding, amb les seves molèsties a l’esquena, tenir protagonisme ofensiu i també de minuts (22’02”). Només 11 punts del màxim anotador de la Lliga ACB amb un 1 de 5 en triples i un de 3 de 9 en tirs de 2. 
Les deficiències es troben en la direcció de joc. L’única posició, curiosament, que es va reforçar amb l’arribada del francès Enzo Goudou-Sinha que ha jugat (5 partits i 5’39”). Rafa Luz només està jugant els tercers quarts en els últims partits. Ferran Bassas i Shannon Evans II no es complementen. I el punt més negatiu és el joc interior. Un mal endèmic d’algunes temporades. El rendiment de Ben Lammers està sent dramàtic. Venia pel seu pivot titular. El referent en el joc interior i el seu final de temporada és dramàtic estigui amb molèsties o no que això ja és un misteri perquè no hi ha comunicats de les lesions. El rendiment de Felipe Dos Anjos, tot i sortir en molts partits al cinc inicial, després desapareix. Tot i el seu 2,18 no és gens dominador a dintre de la pintura i Nacho Llovet no és l’interior titular, tot i ser el capità. 
Aquesta plantilla es va fer amb una ambició total. Recordem que al final de temporada es van guanyar el dret per tornar a competir en competicions europees, tot i que van caure derrotats a la prèvia de la Basketball Champions League (BCL). Un disseny que es va fer, en teoria, amb millors jugadors, però que el rendiment de molts d’ells no ha servit per crear un equip i sí moltíssimes individualitats. Natxo Lezkano ja va ensopegar i va ser la primera víctima d’un curs que s’esperava tenir altres objectius que no lluitar per a la permanència. Es va fitxar a Joan Plaza i l’experimentat tècnic barceloní va aconseguir canviar la dinàmica, tot i així, els defectes mostrats amb Natxo Lezkano també s’estan veient amb Joan Plaza a la banqueta.  
Això sí, el tècnic barceloní amb la seva alta exigència també s’ha anat barallant amb alguns dels seus jugadors intentant fer algun canvi perquè s’ajustessin més a l’equip. Castigant durant alguns partits amb jugadors de moltíssim talent ofensiu, però anàrquics a dins dels sistemes com Jerrick Harding, Shannon Evans II o Sekou Doumbouya. Potser qui  més ha pagat la seva anarquia. Contra el Bàsquet Girona va anotar 30 punts, 8 rebots i 33 de valoració, però un menys 5 en el més menys.

L’Hiopos Lleida, un acabat d’ascendir, ja està salvat en un Palau Blaugrana ‘lleidatà’

Temporada històrica d’un acabat d’ascendit. L’Hiopos Lleida, dirigit per un jove tècnic com Gerard Encuentra, va certificar la seva salvació a tres jornades per al final després de la derrota del Leyma Corunya en la pista del Surne Bilbao Basket. Els lleidatans, amb una afició espectacular i entregada, van perdre ahir per 99 a 72 al Palau Blaugrana contra el Barça. Això sí, un pavelló que no va semblar que estigués a Barcelona i sí a Lleida. El suport dels aficionats lleidatans, la marea bordeus, va ser emotiu per a tots ells. 
Els de Gerard Encuentra no van ser els únics a certificar la salvació, ja que el Surne Bilbao Basket de Jaume Ponsarnau seguirà un curs més a la Lliga ACB en vèncer el Leyma Corunya, que és el primer a descendir a Primera FEB.