Em vaig quedar tranquil·líssim l’altre dia. No existeix una bretxa salarial “significativa” entre els treballadors i les treballadores del Comú d’Escaldes. És sensacional. I la primera vegada que llegeixo una notícia com aquesta. L’habitual, ho saben vostès millor que jo –tan insensible amb aquestes qüestions– són els titulars com el de setmanes enrere en un altre mitjà: “La bretxa salarial es va enfilar l’any passat a 547 euros”. Excepte al Comú escaldenc, recordin. No és meravellós? És clar que potser les conclusions del Comú es basen en una metodologia fiable, amb dades contextualitzades i interpretades des del sentit comú i no des del sectarisme de gènere. Hi insistiré una vegada més i les que siguin necessàries: l’anomenada “bretxa salarial” es calcula agregant el que cobren tots els treballadors i el que cobren totes les treballadores i dividint-ho pel nombre dels uns i dels altres, sense discriminar ni el tipus de contracte ni la categoria laboral ni l’horari ni l’experiència ni l’antiguitat ni el sector ni res de res. Per dir-ho clarament: no compara situacions iguals, el corol·lari habitual, les dones guanyen 547 euros menys per fer la mateixa feina, és per tant fals, i només serveix per alimentar un discurs interessadament victimista i essencialment fal·laç. Tornem-ho a dir: les discriminacions per raó de sexe estan expressament prohibides a la Llei de relacions laborals i castigades com a infracció molt greu amb multa de fins a 24.000 euros. Si una administració coneix que una treballadora cobra 547 euros menys per la mateixa feina i en les mateixes condicions que un treballador, el que ha de fer és denunciar-ho pitant a Inspecció de Treball. El fals discurs de la “bretxa salarial” no ajuda ni un mil·límetre a combatre les discriminacions realment existents. La igualtat entre homes i dones és innegociable en l’àmbit laboral i en tots els altres àmbits. Però s’hi ha de lluitar amb dades veraces, no amb clixés ideològics.
