Hi ha una emoció difícil d’explicar que només es viu quan assistim a un concert, una obra de teatre o un espectacle de dansa en directe. És un tipus de màgia que no es pot reproduir a la pantalla, per molt alta que sigui la definició. És una vibració compartida, una comunió instantània entre els qui són a l’escenari i els qui ocupen les butaques. És, en definitiva, una manera única d’experimentar la cultura: en viu i en directe, amb tots els sentits desperts i el cor obert.
A Andorra, l’oferta cultural no ha parat de créixer en qualitat i diversitat els darrers anys. Des de festivals internacionals fins a produccions locals, passant per concerts de petit format, propostes familiars, òpera, dansa, circ o teatre de text. Però aquesta riquesa només pot desplegar tot el seu valor si hi ha algú que l’aculli: el públic. Sense espectadors no hi ha espectacle.
Anar a veure espectacles en viu no és només una forma d’entreteniment. És un acte de participació ciutadana. És una manera de dir que volem viure en una societat on l’art i la creativitat no són accessoris, sinó fonaments. És comprometre’s amb el pensament crític, amb l’emoció compartida, amb la capacitat de meravellar-se. Quan entrem en una sala de teatre estem fent molt més que veure una funció: estem donant vida a un ecosistema cultural que ens enriqueix a tots i que només pot existir si el fem existir entre tots.
Els beneficis de la cultura en viu són múltiples. A nivell personal, ens ajuda a comprendre millor el món, a conèixer altres realitats, a connectar amb les emocions pròpies i alienes. A nivell social, fomenta la cohesió, la inclusió, el diàleg i la diversitat. I a nivell econòmic, impulsa un sector que dona feina a artistes, tècnics, dissenyadors, productors, comunicadors, personal de sala i un llarg etcètera. Cada espectacle genera activitat, crea valor, construeix ponts i projecta el país cap enfora.
En un país petit com el nostre, cada espectador compta. Cada entrada venuda pot ser decisiva per a la continuïtat d’un projecte artístic. I cada cop que decidim sortir de casa per veure un concert o una obra, estem contribuint directament a la salut cultural del país. Donem suport als nostres artistes, però també a les estructures que fan possible la seva feina: teatres, festivals, companyies, escoles, associacions, programadors. I donem valor, també, a una identitat col·lectiva que es construeix i es transmet a través de la creació artística.
A més, Andorra té un avantatge que molts territoris envegen: la proximitat. Aquí és possible veure de prop artistes de renom internacional i descobrir, gairebé al mateix nivell, talents emergents del país. És possible parlar amb els intèrprets després d’una funció, participar en trobades, tallers o col·loquis, o veure créixer una proposta des de la seva estrena fins a la seva consolidació. Aquesta relació directa entre creadors i públic fa de la nostra escena cultural una experiència més humana i més intensa.
És per això que cal seguir apostant, des de totes les institucions però també des de la ciutadania, per la cultura en viu. Cal entendre-la no com un luxe, sinó com una necessitat. Com un espai de creixement individual i col·lectiu. Com una eina de transformació, de diàleg i d’identitat. Perquè un país que viu la cultura és un país que pensa, que sent i que construeix.
La cultura ens fa millors. Ens obre els ulls, ens mou el cor i ens fa sentir part d’alguna cosa més gran. I per això, quan ens asseiem davant d’un escenari i comença l’espectacle o el concert, no només estem gaudint d’una obra: estem contribuint, també, a escriure el futur cultural d’Andorra. Amb cada aplaudiment, amb cada mirada emocionada, amb cada entrada comprada, estem fent que la cultura segueixi viva, forta i present.
