Com ja s’ha explicat i publicat, en el 21è Congrés del Partit Socialdemòcrata es va aprovar una ponència sobre la reducció de la jornada laboral com a proposta per millorar les condicions de treball.
La reacció de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) no s’ha fet esperar, tot i que la resolució de la ponència inclou el diàleg sobre aquesta mesura al Consell Econòmic i Social, del qual forma part. La notícia seria que la CEA s’avingués immediatament a alguna de les propostes del PS per afavorir la classe treballadora, com indexar l’augment dels salaris a l’IPC, demanda que no els va caldre refusar perquè ja ho va fer el Grup Parlamentari Demòcrata al Consell General, o en el cas de la reducció de jornada laboral, que s’hi adherissin o es plantegessin (almenys) si pot comportar algun benefici per a les empreses. Benefici no en termes de guany econòmic, sinó en millora de l’ambient laboral i el benestar del personal, per exemple, que pot derivar en un augment de la productivitat, com s’ha demostrat en casos d’èxit com Suècia, els Països Baixos o Islàndia. El cap de Govern també hi ha donat un cop de porta, no fos cas que ens inspiréssim en exemples positius i prosperés una proposta de l’oposició.
L’obstacle principal que ens posa la CEA i que persistirem a superar, si mai ens pertoca governar, és la manca de voluntat negociadora dels representants empresarials. Això es manifesta, també, cada vegada que hi ha un intent de consensuar l’augment de salaris, de manera que el Govern ha d’acabar decretant l’increment del sou mínim per no accelerar la generació d’una fractura social que ara ja és imminent. Cal reconèixer que la dreta sí que ha conservat la consciència de classe, i aquesta consciència no es manifesta tant en la defensa dels seus interessos com en la imposició del seu interès particular per sobre del benestar general. No poden renunciar a cap bri dels seus beneficis, ara sí, en termes de guanys econòmics.
Però tornem al contingut de la ponència. Vam aprovar per majoria, en una primera votació, la proposta de reduir la jornada laboral sense abaixar salaris, que s’inclourà en el programa socialdemòcrata per a les properes eleccions generals. En una segona votació, es va decidir que la jornada fos de 37 hores i 30 minuts setmanals (l’altra opció, que es va descartar per només un vot, era de 36 hores). L’aplicació seria efectiva a l’Administració pública, on ja es treballa en la majoria dels casos per torns d’horari continuat i seria senzill d’organitzar, i a les empreses de més de trenta treballadors, mentre que les petites i mitjanes empreses podrien aplicar la reducció de jornada de manera opcional amb incentius i programes públics. El procediment d’implantació, amb un programa de diverses fases, es debatria al Consell Econòmic i Social, entre els representants sindicals i patronals i el Govern.
Som conscients que la reducció de jornada comportaria avantatges per als treballadors i reptes per a les empreses, per això ho hem analitzat per sectors i hem identificat els possibles inconvenients, sobretot per a empreses petites i mitjanes i en àmbits com el comerç i el turisme, que són clau per al país, però no s’hi val a invocar permanentment la necessitat de diversificació econòmica i, en canvi, argumentar la dependència del sector turístic quan es tracta de debatre avantatges laborals. El bon servei, tant als ciutadans com als visitants, està relacionat amb unes condicions laborals òptimes, i la reducció de jornada podria comportar guanys per a les empreses amb bona gestió dels recursos humans i bones pràctiques en automatització de procediments.