Aquesta darrera setmana, ens hem trobat amb la sorpresa de la contractació del Sr. Xavier Mujal a l’equip de comunicació del cap de Govern. Segons Govern, la seva funció serà la d’assessor de comunicació dins d’una suposada remodelació de l’Executiu.

Fins aquí, podríem estar-hi d’acord si parléssim d’una incorporació a l’inici de legislatura, moment en què és habitual que els governs s’envoltin del seu equip per encarar el mandat. El que ens sorprèn, però, és que aquesta contractació es faci en ple equador de la legislatura, sense cap necessitat urgent, aparent, i just coincidint, amb el moment en què el Sr. Mujal deixa la seva feina anterior.

En espera de les respostes, que hem sol·licitat al Govern, en relació amb aquest afer, encara ens ha sorprès més l’intent de justificació per part del ministre portaveu, el Sr. Guillem Casal. En cap moment va ser capaç d’explicar el motiu real de la contractació, més enllà de dir que “ho podia fer” i que “no són els únics” que ho fan. Unes justificacions que, al nostre parer, són del tot insuficients per avalar no només una hipotètica reestructuració d’un departament –format íntegrament per personal de relació especial i sense cap funcionari– sinó també la contractació d’una persona sense la titulació requerida, amb un sou de 5.561,17 euros bruts mensuals (és a dir, 72.295,21 euros bruts anuals, en tretze pagues).

Des del Partit Socialdemòcrata considerem que, en un moment en què la societat viu una greu crisi social, amb una fractura cada cop més accentuada i amb greus dificultats d’accés a l’habitatge, el Govern hauria de gestionar els diners públics pensant en l’interès general, no pas a col·locar amics o retornar favors polítics. Si volen col·locar afins, que ho facin amb els diners del seu partit, i no amb els de tota la ciutadania.

L’interès general hauria de ser l’únic objectiu d’un govern –així ho entenem nosaltres–, i aquesta no és ni la manera ni el moment. Cal, doncs, que rectifiquin i facin marxa enrere en aquesta contractació, en defensa d’aquest interès general que tant invoquen però que tan poc practiquen.