La setmana passada va tenir lloc el Debat d’Orientació Política del Govern, en termes generals, vàrem fer un balanç del treball de l’executiu, resumit per accions ordenades per ministeris. Alguns el van qualificar de decebedor i sense propostes concretes, potser és perquè es desconeix el funcionament d’aquest tipus de discussió, perquè no es tracta d’un debat d’investidura on es tracen les línies i les prioritats polítiques dels grups polítics de la cambra. 
Les propostes polítiques es fan i s’aproven, o no, a través de propostes de resolució on s’encomana al Govern un seguit d’accions. De les set propostes formulades pel meu grup, només se'n van aprovar dues: la primera, la implementació, signatura i ratificació del Pacte internacional de drets econòmics, socials i culturals (PIDESC), i l’altra, per ajudar i impulsar el sector editorial. De les que no es van aprovar, malgrat comptar amb els vots dels grups de l’oposició, vull destacar la que encomanava a Govern l’elaboració d’una llei per a regular el dret a una informació veraç i no discriminatòria per motius polítics; els drets de rèplica i rectificació; el secret professional dels informadors; el dret a crear mitjans de comunicació i l’accés als mitjans públics. 
La proposta inicial, després modificada, plantejava també l’estudi per crear un organisme de supervisió, per regular tots els mitjans audiovisuals i digitals; lluitar contra la desinformació i els continguts il·lícits en línia; garantir l’equitat als mitjans de comunicació i vetllar per la pluralitat i el respecte als drets fonamentals i la promoció de la cultura. Els grups de la majoria estaven d’acord amb el fons de la proposta, però no en la forma, perquè en tractar-se d’una norma que ha de desenvolupar l’article 12 de la Constitució, el que reconeix el dret a la llibertat d’informació, un dret fonamental, caldria, per tant, comptar amb la màxima pluralitat política i hauria d’estar proposada des dels grups parlamentaris. Com no podia de ser d’una altra manera des del PS recollim el guant i valorarem la possibilitat d’elaborar un text d’aquestes característiques tot i que voldríem assegurar-nos primer que serà admès i debatut a la cambra. Es tracta d’un treball complex i pel qual calen recursos materials i humans dels quals no en disposem prou. 
L’exposició de la ciutadania a la desinformació a gran escala, incloent-hi informació enganyosa o directament falsa, és un desafiament important per a la nostra societat i la nostra democràcia es fonamenta en l’existència de mitjans lliures i independents. S’ha evidenciat que les noves tecnologies poden ser utilitzades, especialment a través de les xarxes socials, per disseminar desinformació amb una precisió de segmentació sense precedents, creant esferes informatives personalitzades i convertint-se en potents cambres de ressonància per a campanyes de desinformació. 
Veient que la desinformació erosiona la confiança en les institucions i en els mitjans digitals i tradicionals, i perjudica la llibertat d'expressió, que inclou el respecte per la llibertat i el pluralisme dels mitjans, així com el dret de la ciutadania a tenir opinions, rebre i comunicar informació i idees sense ingerències. 
Amb el convenciment que els poders públics tenen l’obligació d’abstenir-se d’interferències i censura, i de garantir un entorn favorable per al debat públic inclusiu i pluralista, iniciarem un treball amb l’Associació de professionals de la comunicació d’Andorra per concretar quins haurien de ser els continguts d’aquesta llei partint dels estudis i normes elaborades en l’entorn europeu, amb l’objectiu principal de lluitar contra els continguts il·lícits, la desinformació, i protegir millor els usuaris.