En els últims vint-i-cinc anys hauré entrevistat en aquestes pàgines i a les dels altres dos diaris en paper del nostre país centenars de dones, potser algun miler: novel·listes, poetes i narradores; pintores, escultores, il·lustradores i gravadores; actrius, directores de cine i de teatre, guionistes i productores; cantants, pianistes, violinistes, saxofonistes, violoncel·listes, violistes, trompetistes i compositores; estudiants i professores; cònsols, conselleres, ministres i síndiques; advocades, metgesses i infermeres; matemàtiques, economistes i meteoròlogues; antropòlogues, forenses, geòlogues, biòlogues i arquitectes; historiadores, restauradores, arxiveres, bibliotecàries, llibreteres i editores; taxistes, cuineres, dependentes i cambreres; naturalment periodistes i també banqueres; policies i urbanes, una tarotista, una feminista, una animalista i una vegana; en certa ocasió vaig entrevistar una marquesa, per no parlar de la baronessa que tots sabem, i una streaper en franca decadència; gimnastes, acròbates i especialistes, esquiadores, futbolistes, atletes i nedadores; no em voldria descuidar Carmen de Mairena, que no sé si a dreta llei podem considerar-la home, dona o què, i no vaig entrevistar una parricida convicta, confessa i nostrada perquè em va faltar el valor, diguin-me covard. Tampoc he aconseguit entrevistar cap marciana, però no desisteixo. La llista no és exhaustiva però no tinc ni temps ni ganes ni espai. El que volia dir és que totes les vaig entrevistar per mèrits (o demèrits) propis, que fossin dones ni els donava ni els treia res i mai de la vida se m’hauria ocorregut demanar una subvenció ni a Igualtat ni a ningú per visibilitzar-les, donar-los veu, revertir la masculinització del sector o bla, bla, bla. Per respecte a la seva dignitat i a la meva. Si mai t’entrevisto, serà perquè ets bona en el que fas. No per l’atzar de ser home, dona o bitxo. Molt menys perquè em paguin per fer-ho.
