Sempre diu que té ganes que Andorra es conegui al món com un país pioner i amb ganes de créixer. Ara té l’oportunitat de contribuir-hi com a ambaixador gastronòmic.
No és que jo en tingui l’oportunitat, és que des d’Andorra Turisme i el ministeri s’està fent una gran labor, com diu el ministre, de desestacionalitzar, i una baça és vendre la gastronomia. No hi ha època per a menjar bé. Ho pots fer a l’hivern, a l’estiu... En una reunió  amb el ministre ens deia que això es pot vendre gràcies que el privat s’està fent una bona feina i això els permet vendre Andorra com a destí gastronòmic.
 
Que ja ho és.
Ja ho és. S’hi menja molt bé i quan més viatges més veus que s’hi menja bé. Crec que som dels pocs països, conjuntament amb Espanya, que quan tu viatges tens ganes de tornar a casa per menjar bé. És a dir, crec que ens passa a molta gent: que bé tornar a casa!, i tornar a menjar aquí.
 
Com s’explica aquest fet?
Perquè cada cop hi ha més gent que s’hi dedica, a la gastronomia, també hi ha més clients. Ara hi ha una nova fornada de cuiners i cuineres que ho estem intentant fer el millor possible, amb molta passió, amb moltes ganes, i Andorra ja és un destí gastronòmic i com a tal s’està veient així.
 
Ara cal acabar-ho de promocionar a l’estranger, especialment a França i Espanya.
Ara hem fet això dels ambaixadors que volem ficar el nostre granet de sorra, i això és el millor que et pot passar, perquè tu lluites des de la teva empresa privada i que el Govern et digui que a partir d’ara anirem de la mà i ho farem junts i vosaltres anireu sota la bandera d’Andorra i sota aquest paraigua  perquè puguis promocionar el teu país és espectacular. Crec que pocs països poden anar tots junts i units. Dubto que a cap altre país pugui anar tota la restauració unida. 
 
També es preveu que aquest nombre d’ambaixadors vagi en augment  en un futur.
Anem a promocionar un país on es menja súper bé. A partir d’aquí suposo que cada cop hi haurà més ambaixadors o aniran canviant. Sé que el ministre ho va dir durant la presentació. Per una vegada caminem tots en la mateixa direcció.
 
Vostè, que té una formació en restauració, ja va fer una aposta molt forta agafant un restaurant amb 30 anys. Tot un relleu generacional en el local regentat per la família Sasplugas.
La gastronomia, com a tots els oficis, però en aquest cas encara més, és una cosa que s’ha de fer amb molta passió. És una feina molt dura i amb uns horaris dolents, més del que acostumen a ser normals. La feina m’apassiona i he tingut la sort de poder agafar el relleu al Celler d’en Toni, que era un dels pilars de la gastronomia andorrana durant molts anys. Quan el vaig agafar portaven 53 anys.
 
Tot un repte, i més quan s’emprèn aquesta aventura amb 30 anys.
Continuar amb això, amb el mateix nom ja és molt. A més, seguir amb un restaurant com el que ells tenien... estic molt content. Al seu moment va ser un repte, i un repte difícil, no puc dir que no, però estic súper content perquè em puc dedicar al que és la meva passió. Si jo ho hagués fet sol des del principi potser m’hauria costat una mica més, i poder seguir amb el llegat del senyor Antoni per a mi és un honor.  Amb la família Sasplugas em porto excepcionalment bé. Cada dia dinen del Celler d’en Toni, si poden. Realment hem anat de la mà amb aquest traspàs de generacions. Jo sempre explico el mateix. No en soc família directa, però el canvi comercial ha sigut un canvi senzill i en el qual hem anat de la mà, la família Sasplugas i jo. No ha sigut allò de jo et compro el restaurant i faig el que vull. Jo et compro el restaurant però anem a fer aquest canvi junts i els estic molt agraït a tota la família.
 
I aquí estem.
Jo ja  porto aquí set o vuit anys i només puc estar content i agraït. És veritat.