La votació per l'oficialitat del català a la Unió Europea ha quedat posposada davant la manca d'unanimitat entre els 27 per validar la petició d'Espanya. En la reunió del Consell d'Afers Generals de la UE d'aquest dimarts, una desena d'estats han demanat al govern espanyol ajornar la votació pels dubtes legals i econòmics que encara mantenen. Entre els que han intervingut durant la discussió per expressar les seves reticències hi ha Alemanya, Àustria, Croàcia, Itàlia, Suècia, Txèquia i Finlàndia. En l'agenda de la reunió, l'oficialitat del català, el basc i el gallec constava com a punt d'adopció, però l'executiu de Pedro Sánchez ha topat de nou amb els dubtes d'alguns governs i, finalment, la decisió s'ha posposat.

La discussió sobre l'oficialitat del català, el basc i el gallec ha durat prop d'una hora. Durant aquesta han intervingut almenys onze estats membres. D'aquests, set -Alemanya, Àustria, Croàcia, Itàlia, Suècia, Txèquia i Finlàndia- han demanat a Espanya que retirés la votació perquè el debat continuï i les capitals puguin continuar negociant la proposta. Part dels estats membres que han intervingut han considerat prematur prendre una decisió en la reunió d'aquest dimarts. Així, segons informen fonts diplomàtiques, la votació s'ha posposat a proposta de la presidència de torn del Consell de la UE, que ostenta Polònia.

Estats membres com Alemanya o Suècia han demanat al govern espanyol més claredat sobre la qüestió, després que els serveis jurídics del Consell de la UE hagin expressat dubtes per la possibilitat que ampliar el llistat de llengües oficials de la UE al català, el basc i el gallec impliqués una reforma dels Tractats de la UE. Itàlia també està entre els estats que ha intervingut per demanar reconsiderar la votació i, de fet, el govern Giorgia Meloni ha demanat una opinió formal dels serveis jurídics del Consell de la UE.

El ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, ja ha anunciat que aquesta mateixa tarda contactarà amb els països més reticents per poder abordar els seus dubtes legals i econòmics. Segons ha dit, el govern espanyol està disposat a "millorar" la redacció dels seus arguments jurídics i financers en la proposta per fer oficials les tres llengües.

Entre els que han intervingut per donar suport a la proposta d'Espanya hi ha Bèlgica, Eslovènia, Portugal i Romania. Tot i això, també han admès dubtes i han subratllat que la incorporació de noves llengües s'ha de fer de forma concloent pel que fa als aspectes jurídics, administratius, financers i tècnics.

Els estats volen més temps

En la discussió entre els 27, Espanya ha posat sobre la taula una proposta que plantejava una implementació progressiva del català, el basc i el gallec i alhora garantia que les despeses econòmiques derivades de la mesura les assumiria el govern espanyol. Fins a l'últim moment, l'executiu de Pedro Sánchez ha pressionat els socis europeus per poder ampliar la llista de llengües oficials de la UE, ja que l'oficialitat del català a la UE és un dels acords entre el PSOE i Junts per fer presidenta del Congrés Francina Armengol, un compromís que posteriorment va derivar en la investidura de Pedro Sánchez.

El govern espanyol necessitava que cap estat membre es posicionés en contra de la proposta, ja que la mesura requereix la unanimitat dels 27 per ser aprovada. Però, de nou, l'executiu ha topat amb els dubtes d'alguns estats membres, que finalment han decidit apartar la decisió. La votació sobre l'oficialitat del català, el basc i el gallec podria tornar a la taula dels 27. La pròxima reunió del Consell d'Afers Generals de la UE, on s'ha de decidir la qüestió, se celebrarà el pròxim 24 de juny.

Els dubtes dels estats membres s'han fet evidents ja aquest matí quan els ministres d'Afers Europeus han començat a arribar a la reunió. Diversos països han expressat que mantenien reticències sobre la qüestió i han demanat més temps per poder analitzar la proposta i les seves implicacions. El ministre d'Afers Europeus de Finlàndia, Joakim Strand, ha assegurat que el tema no estava prou "madur" i que continuaven existint "preocupacions", no només per part dels estats membres, també des dels serveis jurídics del Consell de la UE. "Esperem que no hàgim de votar avui, perquè encara hi ha dubtes", ha afirmat el finlandès abans de començar la reunió.