El Govern i el Consell General han homenatjat aquest dimecres a les nou dones que van impulsar el vot femení al país. L'executiu ha reconegut la tasca que van portar a terme aquestes persones, la qual cosa va permetre implementar el sufragi universal i el dret de vot de les dones. El cap de Govern, Xavier Espot, ha atorgat l’Orde de Carlemany a Angelina Mas Joaniquet i Maria Molné Armengol, dues de les nou dones que ho van possibilitar. Espot també ha fet lliurament de plaques d'honor a títol pòstum a la resta d'integrants que van obrir aquest camí en la democràcia del Principat. En aquest cas, les ha entregat als familiars de Bonaventura Coma Riba, Concepció Naudí Areny, Joaquima Calvó Santuré, Montserrat Jordana Fiter, Paquita Mandicó Riberaygua, Joana Cerdà Cabanes i Carmen Noguer Enríquez. El cap de Govern ha destacat el paper que van realitzar l'any 1968 per canviar una "societat que era massa patriarcal", però també ha remarcat que actualment cal treballar pels drets de les dones per continuar avançant i no perdre els progressos que s'han fet davant l'aparició a escala internacional de tendències que contradiuen la igualtat de gènere.

"Ara val el mateix un vot d'un home que el d'una dona i això és gràcies a vosaltres", ha assegurat Espot, dirigint-se a Mas i a Molné, durant el discurs que ha articulat a l'acte. "Va ajudar a canviar i a millorar el rumb de la nostra història", ha asseverat el polític. El dirigent del país ha recordat que gràcies a aquest fet, les dones van poder participar en la presa de decisions de la política andorrana, a presentar-se com a candidates i fins a arribar a l'actualitat, pel qual el Govern i la cambra del Consell General hi ha representació paritària.

Tot va començar el 1968, quan 378 dones van iniciar una "revolució", tal com l'ha catalogat Espot. Van presentar al Consell General un document on es recollien les signatures de totes elles i on demanaven alguns canvis a la societat. "La voluntat inicial era demanar la igualtat per assolir el que volíem", ha destacat una de les impulsores del vot femení, Angelina Mas. En aquella època les dones no podien fer qualsevol operació o gestió perquè s'havia de "demanar permís el marit", ha descrit Mas. "La meva besàvia era pubilla d'Escaldes-Engordany, es va casar amb un home de fora i li va poder donar la nacionalitat andorrana, però per obrir un compte en un banc o treure diners necessitava la signatura del seu marit, imagini's d'on partíem", ha indicat Espot, davant dels mitjans de comunicació. Per poder capgirar aquesta situació, és a dir, que elles poguessin executar totes les operacions que necessitaven sense l'autorització dels seus marits, les dones van procedir "a demanar el dret de vot per poder tirar endavant aquestes coses", ha relatat Mas.

El 1969 el Consell General reconeixia la facultat de votar de les dones, i quatre anys més tard, obtenien el ple reconeixement dels seus drets polítics amb el dret a l’elegibilitat. Mas ha explicat davant la premsa que molts dels polítics del moment els deien que havien d'aprendre. "Ens deien que havíem d'aprendre, qualsevol diria que els consellers del moment havien fet una gran carrera o havien fet algun curset, a nosaltres ens empipava molt", ha emfatitzat Mas, que ha agregat: "Vaig començar a seguir totes les sessions del Consell i hi havia gent que eren encantadors, tot i que no tenien cap gran preparació acadèmica, tenien molt sentit comú i després hi havia els 'zoquetes' de torn, que n'estava ple, no deien res perquè només anaven allà a votar perquè ja sabien el que havien de votar i és una mica el que està passant ara".

Fins al 2025 s'han fet progressos "enormes", però "no hem arribat al final del camí", ha manifestat Espot. El cap de govern ha recordat que en molts àmbits encara hi ha un sostre de vida. "En molts àmbits no s'ha progressat cap a la igualtat efectiva i plena, només cal veure els consells d'administració de les principals empreses, només cal veure la bretxa salarial que encara existeix i aquest és un camí que encara no s'ha acabat", ha detallat Espot. En aquest sentit, el polític ha esmentat que els governants tenen la responsabilitat de "continuar treballant de valent per aconseguir la plena igualtat". Un aspecte que també ha deixat palès Mas, ja que en el seu discurs ha declarat que en aquests moments "la igualtat continua una mica enrere". I precisament ha posat deures a les noves generacions.

Espot també ha reivindicat la importància de continuar treballant amb la igualtat davant algunes tendències i moviments polítics, a escala internacional, que s'estan imposant entre els joves i on contradiuen la igualtat de gènere. "S'està injuriant aquest moviment que hi ha hagut els últims anys i que ens ha permès fer un pas endavant molt significatiu cap aquesta igualtat i més que mai hem de ser valents, hem de tirar endavant i hem de conscienciar a la joventut que és ella qui ha de continuar el camí", ha destacat el cap de Govern.

Durant l'acte, Espot ha anunciat que es portarà a terme una recerca històrica per identificar les 378 dones que van signar el registre de signatures i que van permetre canviar la societat d'aquell moment. "Creiem que també mereixen un reconeixement especial i específic", ha comentat el dirigent del país. "Volem iniciar una recerca per acabar de determinar quines són aquestes més de tres-centes dones, si potser n'hi ha més i, per tant, poder-les identificar i en el seu moment fer un reconeixement", ha mencionat el cap de Govern.