El Govern està predisposat a flexibilitzar de nou els requisits econòmics per al reagrupament familiar “si la situació millora”. Però per ara no ha millorat prou. Així ho ha manifestat la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, després parlar-ho amb el cap de Govern, Xavier Espot, durant el debat que s'ha generat al Consell General al tomb de l’informe anual del Raonador del Ciutadà corresponent a l’any 2024, i més concretament per la situació d’irregularitat administrativa en què es troben, com a mínim, la vintena de menors sobre la qual es va consultar al Raonador.

La resposta l'ha forçada el president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, en plantejar a l’Executiu la possibilitat de moderar els requisits a mesura que també es van estrenyent les quotes d’immigració, ja que des del punt de vista de la formació, la problemàtica deriva del creixement demogràfic que està vivint el país. A més, ha defensat la necessitat de reduir els requeriments econòmics per poder fer el reagrupament familiar perquè “el problema el tindrem igualment” i la situació de “clandestinitat” acaba provocant una situació de “tensió en els drets bàsics de la canalla”. I per acabar, consideren que cal protegir les famílies, “també les dels nouvinguts”, si es vol una societat més cohesionada.

D’una manera similar, la socialdemòcrata Judith Casal ha demanat que “no els hi posem tan fàcil per arribar i després els fem triar entre feina i família”, tot i retreient al Govern que no disposi d’un registre d’infants en situació adminsitrativa irregular, i posant damunt la taula que és una “deficiència que cal resoldre de forma prioritària”. Casal ha aprofitat per expressar la preocupació pel nombre de menors en situació d’institucionalització, com assenyala l’informe del Raonador, i demanva “recollir el guant” i corregir la situació.

De manera oposada, tant des de Demòcrates com des d’Andorra Endavant s'ha defensat que són situacions que “no es poden normalitzar quan estan vulnerant la legislació en immigració”, ha dit el president dels Demòcrates, Jordi Jordana, tot i que, a diferència de Noemí Amador, que intervenia en nom d’AE, recordava que els infants no queden desemparats i que el debat era sobre la vulneració dels seus drets i no de qui o què és culpa la situació en la que es troben.

Amador ha estat taxativa i ha demanat “l’aplicació estricta de la llei” i “tallar d’arrel el problema de la immigració il·legal”.

En nom del Govern, Espot ha rebutjat que es digués que la immigració irregular hagi incrementat ni que sigui a causa de l’enduriment dels requisits per al reagrupament familiar i ha demanat “no fer alarmisme”.

Lligat al debat sobre l’informe del Raonador, els consellers i el Govern també han discutit sobre la situació en la què es troben els presos al Centre penitenciari de la Comella, sobre la qual l’Executiu també creu que “s’està fent alarmisme”. Molné ha aprofitat per avançar que en la propera compareixença davant la comissió legislativa de Justícia i Interior presentarà el pla d’acció en el qual ha treballat i les mesures que vol implementar.

“En cap cas s’elimina o minimitza la responsabilitat de l’agressor”
“En cap cas s’elimina o minimitza la responsabilitat de l’agressor”. Han estat contundents els grups que van presentar conjuntament la proposició de modificació de la llei per l’eradicació de la violència de gènere i de la violència domèstica que busca permetre que l’Estat, de forma subsidiària quan l’agressor sigui insolvent, indemnitzar les víctimes davant els missatges que anava llençant des d’Andorra Endavant la consellera Noemí Amador afirmant que es “desresponsabilitza els agressors insolvents” i que s’envia un “missatge molt perillós”, que “la violència surt gratis als que no poden pagar”. 

Tant des de Demòcrates com des de Concòrdia i Socialdemòcrates s'ha recordat que la proposta busca crear un sistema de prestacions econòmiques per acompanyar les víctimes en casos greus i quan, en execució de sentència, l’agressor sigui insolvent. “És protegir la víctima”, “assegurar-se que no queda desemparada”. I a més, “s’obliga” el Govern a rescabalar-se, a reclamar la prestació abonada. I també es construeix tot un sistema de garanties i incompatibilitats per poder rebre la prestació, i per exemple si es disposa d’una assegurança complementària que retorni la despesa sanitària no es tindrà accés a la indemnització. Amb aquesta també es dona compliment a les recomanacions internacionals i permet l’aixecament de la reserva feta en el conegut com a Conveni d’Istanbul.

Malgrat el debat, Andorra Endavant s'ha mostrat partidària de la presa en consideració de la proposició de llei, que s'ha acabat adoptant per assentiment, i ja ha anunciat que hi presentarà esmenes, perquè “compartim l’objectiu”, d’erradicar la violència, “però no a qualsevol preu”. En saber que votarien a favor de la presa en consideració, els grups defensors de la proposta han retret als consellers d’AE el no haver fet cap aportació quan a la comissió legislativa es va estar treballant la proposta.

Més agilitat a la Duana
El Consell General aprovava aquesta tarda, per assentiment de tots els grups parlamentaris i el conseller no adscrit, Victor Pintos, la modificació de la llei de control de les mercaderies sensibles i el nou Codi de Duana. Aquest segon modernitza els procediments, digitalitza els tràmits i redueix la burocràcia. “Menys paperasssa i més agilitat per a les empreses que podran operar de manera més eficient i competitiva”, ha resumit el demòcrata David Montané. El text ve a adaptar la legislació a la normativa europea en matèria duanera, tal i com ha recordat el ministre de Finances, Ramon Lladós.

Pel que fa al control de les mercaderies sensibles, el tabac, s'ha recordat que el text vol continuar la lluita contra el comerç il·licit i estableix noves obligacions per als operadors que donaran més transparència i garantiran més control, segons Lladós, i que passen entre d’altres per l’obligació de cobrar amb un sistema nominal, targeta o transferència, les compres a partir del cinquè cartró o més d’un quilo. Tant des de Demòcrates com Socialdemòcrates s'ha assenyalat que el contraban perjudica l’economia del país i envia “una imatge negativa del país”.

Compromís amb la pau
Tots els grups parlamentaris s'han mostrat partidaris de l’adhesió d’Andorra al Protocol sobre la prohibició de l’ús en la guerra de gasos asfixiants, tòxics o similars i de mitjans bacteriològics, un pas que “referma la posició com a estat pacifista que defensa els drets humans i el compromís amb el dret humanitari”, ha resumit el sentir de la cambra la consellera demòcrata Berna Coma.