Es diu el pecat però no el pecador. “A Canòlich mai et quedes a la missa de dotze, però aquest cop queda-t’hi, que hi haurà una cosa important”. Era divendres al matí, just havent pagat el cafè a un euro i deu cèntims després de l’habitual “a cobrar ho deixo tot” del propietari de l’establiment i un cop ja al carrer. Posteriorment, trucades i consultes per intentar saber-ne alguna cosa amb la mateixa resposta: “l’important és que coincidiran Vives i Serrano a Canòlich”. Més que mai venint de fonts religioses una mentida pietosa mentre agafava força la possibilitat que Serrano es convertís en nou copríncep i bisbe d’Urgell.

Dissabte a les nou del matí a Canòlich semblava que es preparés un aplec més si no fos perquè en una conversa caçada al vol a l’esplanada  es va sentir una frase prou significativa: “es farà al mateix temps aquí i des del Vaticà a les dotze”. L’ocell de mil colors de la llegenda agafava forma de religiós de Tivissa i arribat a la Seu d’Urgell des de la Santa Seu. A la missa de deu ja va quedar clar. Només començar, mossèn Pepe va anunciar que “avui serà un dia històric per a Andorra”. Pròleg que allà passaria una cosa important, més enllà que algú es quedés sense pa beneït, que plogués a la tarda  o que algú es queixés perquè el darrer tram del camí vell no estava ben marcat.

Sense filtració
La sortida de la missa més entranyable va coincidir amb l’arribada de les autoritats. Dues d’elles s’estranyen davant el desplegament de periodistes i que cap d’ells no fes cap pregunta: “encara no s’ha filtrat”. Per a la majoria de fidels, aquell era un aplec que només tenia de diferent que hi ha servei de clípols cada mitja hora en lloc d’una hora i que serà l’últim del cap de Circulació comunal que es jubila.

A les dotze s’anunciava la notícia davant la sorpresa general. En arribar a l’altar Vives va comentar que el seu cap de gabinet, David Codina, llegiria un comunicat important. Curiosament en un món digital, la majoria se’n van assabentar en format analògic, tot i que en un acte de caràcter diví la preocupació més immediata fos que anés bé una cosa tan terrenal com la wifi, ja que l’any passat no funcionava. A partir d’aleshores el relleu de Vives per Serrano va córrer pels mòbils de la mateixa manera que aniran ràpid les coses amb el nou copríncep-bisbe. La prova és que la substitució s’ha produït poc temps després del nomenament de Lleó XIV i que Serrano no ha arribat a l’any com a coadjutor.

Avui, la junta de presidents del Consell General pot posar data perquè juri la Constitució en un acte que es vol dotar de la màxima solemnitat,  i més si es recorda que en el de Vives no hi van anar els consellers del PS.  No es descarta, fins i tot, que el dia de jurament sigui d’obligat tancament als comerços i les escoles. O almenys unes hores en una decisió que correspondria al Govern. I a partir d’aquí, a posar fil a l’agulla perquè es vol avançar en diversos temes abans de la visita a Andorra de l’altre copríncep, Emmanuel Macron, que es farà potser el mes d’octubre.

Fins ara diversos assistents a les reunions amb Serrano han explicat que “no parla, només escolta”. Ara parlarà i executarà perquè té l’aval del secretari d’Estat del Vatic, Pietro Parolin, el millor coneixedor del dossier andorrà i que ha estat renovat en el càrrec per un període de sis mesos. Serrano va ser nomenat coadjutor amb el vistiplau de l’aleshores prefecte del dicasteri dels bisbes, que no era un altre que l’actual Papa.  Abans del nomenament, treballava al costat de l’arquebisbe Edgar Peña Parra, actual substitut d’Assumptes Generals de la Secretaria d’Estat de la Santa Seu. 

La capacitat de maniobra de Serrano és prou àmplia com per navegar per temes delicats com el de l’avortament i de les relacions entre el Vaticà i Andorra. En relació amb l’avortament, va dir que “cal diàleg i acompanyar les dones que es puguin trobar en una situació difícil”, i va assegurar que “es buscarà sempre servir de la millor manera el país i de trobar una resposta que sigui plausible per fer possible un servei íntegre del bisbe d’Urgell i del copríncep episcopal”. La seva feina serà adaptar la institució als nous temps. “Andorra és un subjecte de dret internacional en què hi ha una sobirania popular amb un territori, amb un poble i un Govern que està al servei del poble. Aquesta serà la línia de treball amb fidelitat creativa i amb aquesta tradició que rebem i actualitzem i la desenvolupem a casa nostra al segle XXI”.

Serrano també serà el primer bisbe d’Urgell nomenat després del concordat entre l’Estat andorrà i la Santa Seu del 2008. No és un detall menor que quan es va negociar i aprovar aquest concordat, l’actual secretari d’Estat, Pietro Parolin, fos el sotssecretari que va gestionar-ho des de la Santa Seu.  Amb el currículum i la formació de Serrano no sembla que els seus càrrecs siguin de llarga durada. 

La seva formació el fa candidat a altres llocs de responsabilitat al Vaticà. Recuperada la sorpresa del gest ben visible amb Vives entrant portant el bàcul i Serrano sortint portant-lo ell, les converses entre els assistents ja no eren la calor dels que van pujar a peu des de Bixessarri, l’allau que es va endur uns quants arbres allà on el camí vell bifurca per l’Avetar, la  bossa per portar el pa o l’enuig de conductors per no poder aparcar després de les onze més amunt del santuari. Tothom parlava del relleu que es va produir entre aplaudiments i crits de “Visca el bisbe Josep-Lluís!”. Els núvols començaven a anunciar la pluja. I allò que era pecat divendres s’havia convertit en notícia mentre el pecador suggeria que amb tota la informació es podia fer un bon reportatge. Evidentment perquè a conseqüència del pecat original l’home es veu obligat a treballar per a sobreviure.