Eren les nou del matí tocades quan servidora sortia de casa per anar, xino-xano, cap al punt de sortida de la 13a Cursa de la Dona. Així ja hi ha una part de l’escalfament feta. “Sembla que hi ha menys moviment que altres anys”, ha estat un pensament fugaç mentre arribava a la plaça de la Rotonda. No he estat l’única que l'ha tingut. Les xifres ho confirmaven respecte a l’any passat, però no l’anterior: 680 participants en aquesta 13a edició front els 750 de l’any passat i els 600 de l’anterior. I en aquest cas, les xifres són importants, perquè com molt bé han assenyalat en els discursos de les autoritats previs al tret de sortida, el principal objectiu de la cita és solidari: recaptar fons per a la investigació en pro de la lluita contra el càncer de mama. Enguany es destina a un estudi sobre l’impacte de la dieta mediterrània en els tractaments de càncer que duu a terme el SAAS.

Aquests discursos han estat molt bé i ens recordaven perquè estàvem allà, tot i que algun semblava pensat per a l’ocasió de dues setmanes abans. No ho han dit, però la taxa d’incidència del càncer de mama és al voltant dels 132 casos per 100.000 habitants, el pateixen una de cada vuit dones, i un 1% dels casos afecta homes. I una de les afectades, Susagna Mosquera, ens apuntava tres pilars per mantenir la “lluita diària”, perquè el del càncer és un procés que “no se supera”, són “la família i els amics, l’entorn laboral i la solidaritat de tothom”. Després, un testimoni per refredar: ens ha deixat la Pilar, exemple i font d’energia que feia temps que hi lluitava i que ha deixat una “empremta inesborrable”.

Però entre discursos i testimonis, i algunes gotes que han amenaçat de ploure, ens hem refredat, i quan ha sonat el tret de sortida ha costat arrencar. I es començava de pujada, des del centre Ònix Júlia fins al Prat Gran d’Escaldes, per llavors baixar fins a agafar el riu a l’altura del carrer Prat de la Creu, després d’algun accident saltant les escales de la plaça de la Rotonda, i continuar fins a l’altura de l’estadi Comunal Joan Samarra, on es reprenia l’ascens, també pel costat del riu fins a arribar un altre cop davant del centre Ònix Júlia. Això per a les que feien la cursa llarga, de cinc quilòmetres, les que feien la curta ho tenien més fàcil, però no gaire, ja que també començaven de pujada.

Sigui com fos, i malgrat la calor, totes felices de poder sumar-nos a la cursa, com ha dit la ministra de Cultura i Esports, Mònica Bonell, i contribuir a la nostra manera a la lluita contra el càncer de mama. 

Per cert, també era el Campionat d’Andorra de 5 km femení, que va guanyar Jess Martin, que als Jocs dels Petits Estats ja es va penjar l’or en aquesta distància, i també en els 10 km.