La fotografia de la situació social del Principat el 2024 mostra “una reducció” dels usuaris en la majoria d’àrees del departament d’Afers Socials, sobretot en la d’atenció a les persones i les famílies. Així ha començat avui la roda de premsa de balanç del 2024 la ministra del ram, Trini Marín. Les despeses, però, han crescut un 7,82% i s’ha arribat als 3,5 milions d’euros “perquè la cistella de la compra cada any augmenta”, ha subratllat el director d’Afers Socials, Joan Carles Villaverde. 

Ara bé, en el cas dels ajuts a l’habitatge de lloguer, s’observa un increment tant d’usuaris com de despesa respecte el 2023. Concretament, i pel que fa als ciutadans que van rebre les ajudes per fer front als lloguers, van ser 2.517, un 15% més que el 2023.  La despesa va augmentar un 10,5% i es va situar en 5.533.776,89 euros, mig milió d’euros més que l’any anterior. 

Segons ha incidit Marín, també aquests ajuts a l’habitatge de lloguer “haurien d’anar reduint-se progressivament” i arribar així a “pacificar aquest boom que hem pogut tenir” tenint en compte totes les mesures que el Govern ha tirat endavant per promoure que hi hagi cada vegada més pisos a preu assequible. I és que en els darrers cinc anys els usuaris d’aquestes ajudes pràcticament s’han doblat i la despesa s’ha multiplicat per 2,2.

Atenció a les persones
Tornant a l’àrea d’atenció a les persones i les famílies, el director d’Afers Socials ha explicat que el servei social d’atenció primària va atendre 1.640 persones l’any passat, prop d’un 20% menys que el 2023 tant d’atenció continuada com puntual. La problemàtica econòmica és la que es troba més present (26% dels casos) entre els usuaris, seguida de la personal-familiar (25%) i de salut (20%). Quant a la tipologia de famílies ateses, la unipersonal i la monoparental són les més nombroses, de manera que tres de cada 4 expedients oberts pels serveis socials d’atenció primària corresponen a aquest tipus de llars.

El que va patir un lleuger increment va ser el servei d’atenció immediata que dona resposta a situacions puntuals. Així, el 2024 van ser 39 els expedients que es van obrir amb un total de 47 usuaris atesos, cosa que suposa un augment del 35% dels expedients i del 27% d’usuaris.

Tot i aquest descens del nombre d’usuaris, el principal repte d’Afers Socials és “poder arribar a tothom i donar resposta a les necessitats socials de la població del nostre país”, ha valorat la ministra.

Els irregulars es poden beneficiar dels ajuts ocasionals

Afers Socials no té “un registre com a tal” de persones que s’hagin acostat per demanar ajudes i que estiguin en situació irregular. I tot i que a causa de la seva situació d’il·legalitat no poden optar a certes ajudes, sí que “hi ha excepcions”. Es poden acollir als ajuts econòmics ocasionals, segons ha afirmat Villaverde. En relació amb això va recordar que es tracta d’uns ajuts que tenen com a objectiu garantir les despeses mínimes durant un període de 15 dies que es pot renovar fins a 15 dies més. En el cas que siguin menors d’edat els que estiguin en una situació no regularitzada, des de l’Administració el que preval és el respecte a la declaració universal dels drets dels infants, ha assegurat el director d'Afers Socials.

Villaverde també ha assenyalat que tant Càritas Andorrana com la Creu Roja Andorrana són entitats que complementen l’Administració. D’aquí que a voltes s’hi envïin tant qui està regularitzat com qui no.


Un 71,5% de les places dels sociosanitaris, ja concertades

Si el 2024 del total de 378 places dels centres sociosanitaris el 68,30% estaven concertades, a 30 d’abril del 2025 ja s’arriba al 71,5%. Així ho ha volgut posar en relleu la ministra d’Afers Socials en fer balanç de l’àrea de serveis sociosanitaris. Pel que fa als centres de dia, també s’ha passat del 67% a 31 de desembre del 2024 al 79% a 30 d’abril d’enguany. Segons Marín, aquestes dades responen a l’aposta del Govern per a l’atenció de les persones grans. Una aposta que es conjuga també amb l’objectiu que la gent gran “es pugui quedar el més possible a casa seva”. En aquest sentit, la ministra ha recordat que properament es contractaran cinc empleats més per al servei d’atenció a la gent gran. I és que durant el 2024 els usuaris del SAD es van incrementar en un 45%,  i es va passar dels 123 usuaris el 2023 fins als 185 el 2024.

Pel que fa a la pensió de solidaritat, el 2024 va cloure amb 1.347 pensionistes, amb un cost de 8.808.606,69 euros (un import mensual mitjà  de 544,95 euros per usuari). Una xifra que es va incrementar un 8,2% respecte de l’any anterior, i la despesa un 12,28%.

D’altra banda, en relació amb  les persones amb discapacitat, la Comissió Nacional de Valoració (Conava) va incorporar-ne 179 més al seu registre durant l’any passat. De manera que tenia un total de 1.943 persones valorades amb un grau de menyscabament superior al 33%, tal com ha exposat la secretària d’Estat d’Afers Socials, Ester Cervós. Quant a les pensions de solidaritat per a persones amb discapacitat que tinguin un grau de menyscabament atorgat per la Conava d’almenys el 60%, el 2024 es va tancar amb un total de 372 pensions atorgades, que van suposar una despesa de 5 milions d’euros.

Preguntada pel nou reglament de la Conava que valorarà per capacitats, Marín ha anunciat que a l’octubre es presentarà ja a les associacions el redactat, que ja ha estat avalat pel criteri mèdic.