La cirurgia major ambulatòria ha crescut un 12% al 2023, de manera que es van fer un total de 2.846 intervencions sense ingrés. Així es recull en la memòria del SAAS que es va  fer pública ahir. Aquest fet es valora positivament perquè confirma la tendència a l’alça en les activitats desplegades per evitar hospitalitzacions, conseqüència en part pel retorn a la càrrega de treball precovid i en part per la consolidació d’aquests dispositius d’atenció ambulatòria.

Bona prova d’això és que des del punt de vista assistencial, comparant amb el 2022, any en què ja s’havia recuperat certa normalitat després de la pandèmia, les altes hospitalàries han crescut un 10,98%. Pel que fa als ingressos, n’hi ha hagut fins a 8.555 amb una estada mitjana de 4,15 dies, una mica per sota de la del 2022. Això ha permès que l’ocupació de llits convencionals hagi estat d’un 81,4%.

Altres aspectes que s’indiquen en la memòria és que el servei d’envelliment i salut i els dispositius per subaguts geriàtrics i per convalescència han consolidat la seva activitat. Així, s’han atés un total de 493 malalts, el que suposa un 38% més que el 2021 quan es va implementar el servei. 

Quant als ingressos a l’UCI han estat 487, 63 més que al 2022, el que suposa un índex d’ocupació del 45,8% i una estada mitjana de 4,3 dies. La memòria també recull que a Urgències s’han visitat 42.503 pacients, una xifra lleugerament inferior a la de l’any antenior. A aquests pacients s’hi han de sumar encara 1.632 més visitats al Pas de la Casa. D’altra banda, a consultes externes es van dur a terme 117.891 visites. Enguany, a més de les realitzades per facultatius, s’han inclòs les realitzades per altres professionals com ara infermeria o psicologia. 

Precisament les visites que es fan als CAPs han augmentat un 3% respecte a l’any anterior. I l’atenció a domicili, que el professional d’infermeria realitza a totes les persones que tenen dificultat per desplaçar-se als Centres d’Atenció Primària, s’ha incrementat un 10,8%. Aquesta dada representa un 6,9% de l’activitat assistencial de primària. Dintre d’aquest capítol, s’aporta la xifra exacta de persones que han passat per l’atenció podològica subvencionada per a les persones més grans de 65 anys. Així, del mes de setembre i fins el desembre de l’any passat es van un total de 481 visites. 

Pel que fa als recursos humans, el SAAS ha tancat el 2023 amb 1.312 treballadors, 49 més que més que el 2022. El col·lectiu més nombrós és el d’infermeria, tècnics i altres professionals assistencials, amb 780 treballadors, 32 més que l’any anterior. Quant als facultatius, el 2023 va acabar amb 293 (233 assalariats i 60 per compte propi), 16 més que l’any anterior. El grup de personal de les àrees generals de suport i administratius ha  crescut només en una persona més que el 2022 i ha arribat a les 235 persones. 

En relació amb les dades econòmiques, el pressupost del SAAS era de 96,3 milions d’euros, tot i que les despeses han estat finalment de 91,5, de les quals 54,1 s’han destinat a personal, 7 milions més que l’any anterior. Les despeses generals també han crescut i s’ha passat dels 33,6 milions el 2022 als 35,3 el 2023. L’estat hi ha aportat 76,2 milions d’euros, 9 més que al 2022. El finançament privat, en canvi, ha disminuït, passant dels 17,6 milions al 2022 als 16,5 de l’any passat.

Les queixes a Urgències, sobretot pel temps d’espera
Les queixes dels pacients relacionades amb Urgències són poques en relació amb el nombre de pacients que s’atenen -18.800 en quatre mesos aquest hivern-. Ho assegura la cap del servei, Ivette Ruiz. El motiu principal és el temps d’espera. Són els pacients que venen per les visites no urgents, les que tenen un nivell de triatge més “vanal”, els que més es neguitegen per aquest temps d’espera que els sembla massa llarg. Sobre això, la cap d’Urgències fa autocrítica per una comunicació que no  explica tot el procediment que s’està portant a terme i que requereix el seu temps.

Pel que fa a les queixes que tenen a veure amb  mala praxia Urgències, Ruiz assenyala que “afortunadament, no n’hi ha gaires”. I remarca que moltes vegades el que el pacient pot considerar mala praxi en realitat  no ho és. En aquest sentit, reconeix que que es tracta d’un un servei “que està sempre en l’ull de l’huracà i que a la gent li és molt fàcil valorar casos que no li petoquen”.