L’opció de les conegudes com a tiny houses és la menys viable de les quatre possibles estudiades en l’informe que el Govern va encarregar a una professional de l’arquitectura del país, Sònia Palau, per analitzar les diferents possibilitats de construcció de què es disposa per fer front a la crisi de l’habitatge. L’encàrrec es feia per donar resposta a la proposta que llançava reiteradament la líder d’Andorra Endavant, Carine Montaner, que assegura  que les tiny houses o cases modulars són una bona solució.

L’estudi compara l’eficiència en l’ús del terreny i el cost de l’obra de quatre tipus de construcció en una mateixa parcel·la, en zona urbana, a l’entorn de protecció de la Farga Rossell, a la parròquia de la Massana. Palau analitza les possibilitats que ofereixen les tiny houses, o mini cases, els sistemes prefabricats modulars, els sistemes prefabricats en fusta i la construcció tradicional, i la principal conclusió a la qual  s’arriba és que “el millor rendiment del sòl s’obté amb construcció en fusta o tradicional”, ja que és amb els que s’aconseguirien més habitatges seguint els supòsits normatius que apliquen a la parcel·la, ja que  “els models tiny house o els de mòduls apilables estan limitats en alçada pel mateix sistema constructiu”. Si a part de mirar l’eficiència en l’ús del terreny es mira el cost per habitatge, trobem que el més car és el sistema modular, on el cost per habitatge és de 215.772,50 euros, i el segueix el sistema prefabricat amb fusta, que suma 212.078,67 euros per habitatge. Més econòmiques són les mini cases, que tenen un cost associat de 196.130 euros per habitatge i l’opció més barata és la construcció tradicional, amb la qual cada habitatge surt per 180.329,75 euros. Val a dir que aquests costos són aproximats, ja que per a l’estudi es va demanar a l’arquitecta que prengués el terreny com a pla, però en aquest també s’hi haurien de fer treballs d’adequació i anivellament. A més, no es tenen en compte els costos d’excavació i sosteniment del terreny. En canvi, es tenen en compte els costos d’obra civil, els embrancaments a les xarxes de serveis, i es repercuteixen 5.000 euros per habitatge de rases i arquetes per a aigües residuals i pluvials, l’aigua potable, l’electricitat i telefonia. En tots els casos també es considera la realització d’una llosa de fonamentació amb  un repercutit de 350 euros el m2 edificat. Palau també subratlla que el cost de les cases modulars “s’ha estimat en funció dels costos de construcció prefabricada a una zona com a Catalunya, entenent que són inferiors a qualsevol construcció en fusta o formigó” i en el cas de la construcció en fusta “s’ha considerat un cost similar al de construcció estàndard, tenint en compte experiències anteriors”. I afirma que  “és una construcció més ràpida, però no més econòmica”.

Després de detallar els requisits que haurien de complir les construccions en trobar-se en l’entorn de protecció de la Farga Rossell, Palau estudia les diferents possibilitats. Pel que fa a les tiny houses, s’analitzen diferents possibilitats, des d’opcions d’una habitació en 65 m2 per 117.458 euros a d’altres amb tres dormitoris en 103 m2 per 152.500 euros. Per fer l’estudi, Palau escull dos models de dues habitacions que “la tècnica considera més equilibrats” i acaba optant per un de dues habitacions i un bany en 73 m2, que té un cost de 125.000 euros (al que caldria sumar els impostos indirectes pertinents). Amb aquest sistema només es podrien posar quatre mini cases en la parcel·la per complir amb la normativa urbanística i s’arriba a la conclusió que “aquesta tipologia no permet esgotar l’edificabilitat, i el rendiment del sòl és, per tant, molt baix”.

Amb el sistema modular es podrien obtenir fins a 10 habitatges, però no compliria amb la normativa i s’escull una proposta on es poden obtenir 7 habitatges i 10 places d’aparcament, i la conclusió és la mateixa que per a les tiny houses, “no permet esgotar l’edificabilitat i el rendiment del sòl és molt baix”.

Amb el sistema de prefabricats de construcció en fusta amb alçada i pilars de formigó, es proposen diferents composicions, amb pisos d’una i de dues habitacions d’entre 54,60 m2 i 75,90 m2, i es podrien obtenir fins a 30 habitatges i 18 places d’aparcament. 

Pel que fa a la construcció tradicional amb formigó armat, aquí es podrien obtenir 20 habitatges de dues habitacions i 14 places d’aparcament.