“Tant llegir novel·les, tant llegir novel·les... acabaràs idiota”. Mare de Quim Monzó
L’algoritme és a tot arreu. Cercadors, plataformes, xarxes, aplicacions, canals, jocs... i coses que no saben ni què són, lluiten per la nostra atenció i per influir en els nostres gustos. El cervell cada cop ha d’anar més ràpid per estar atent a l’scroll infinit i veure continguts dinàmics, impactants i senzills, mentre la IA entra per tots els forats. Aquest estiu reivindicarem la intel·ligència humana, deixarem la velocitat, llegirem els llibres que ens vinguin de gust, prendrem novel·les amb gel i passarem de l’algoritme. En cada article d’aquesta temporada hi haurà amagats uns quants títols de novel·les o llibres de contes  per llegir lentament. Avui n’hi ha nou. Endevineu quins són. En el proper article trobareu els títols dels llibres amagats.
M’he cremat prenent el sol i tinc un coll que fa pena, per això he d’anar a comprar crema hidratant i altres productes d’higiene i cosmètica. A la caixa, una dependenta molt amable i jovial em demana el mòbil perquè així activarem juntes una aplicació que la marca ha posat en marxa coincidint amb el Mundial de futbol. Cal entrar-hi, donar-se d’alta, fer una foto al tiquet i pujar-la. De veritat, series  boja si no ho fessis. Aleshores, s’ha de seguir el Mundial i cada cop que la selecció espanyola marqui un gol, es fa un sorteig. La pàtria s’activa tota i entren en joc molts premis: teles immenses, abonaments a una plataforma, un viatge valorat en tres mil euros i altres manifestacions del paradís a la terra, segons la dinàmica dependenta que està súper emocionada amb aquest sorteig. M’imagino seguint cada gol d’Espanya amb el mòbil a la mà entrant al sorteig amb el meu tiquet de les cremes. La meva veu interior em va recomanant calma, no diguis res, però la meva cara ja deu ser un poema. Quan li dic que no porto el mòbil, em mira amb compassió i em deixa per impossible. Per què ser feliç quan podries ser normal? penso mentre surto amb pressa per anar-me a posar crema. 
Ja no puc ni anar al quiosc a comprar diaris, l’últim que quedava a la Seu ha tancat per jubilació de la quiosquera més simpàtica i pacient del planeta. Com si m’haguessin llençat napalm al cor. Mentre busco instruccions per viure sense ella, penso que, per sort, queden les  llibreries amb tots els diaris. I, ja amb la crema posada, mentre bereno coca masegada i ametlles torrades, em regalo una estona de lectura d’articles en paper, a poc a poc, sense una màquina que em vomiti a la velocitat de la llum la informació que no sé d’on ha tret.
Títols amagats en el Novel·les amb gel anterior: Catedrals, El cor gelat, Tot va passar alhora, Peixos, L’ànima separada del cos, Les estrelles de Lilith, Jo confesso, Matermorfosis, i Persèpolis.