"La literatura fa possible la complexitat, però complexitat no vol dir foscor. Literari no vol dir avorrit. El que esperem –com a mínim jo espero– és que una obra sigui capaç de captivar-nos en més d’un sentit" (Un Aladí i dues llànties, Jeannette Winterson).
L’algoritme és a tot arreu. Cercadors, plataformes, xarxes, aplicacions, canals, jocs... i coses que no saben ni què són, lluiten per la nostra atenció i per influir en els nostres gustos. El cervell cada cop ha d’anar més ràpid per estar atent a l’scroll infinit i veure continguts dinàmics, impactants i senzills, mentre la IA entra per tots els forats. Aquest estiu, reivindicarem la intel·ligència humana, deixarem la velocitat, llegirem els llibres que ens vinguin de gust, prendrem novel·les amb gel i passarem de l’algoritme. En cada article d’aquesta temporada hi haurà amagats uns quants títols de novel·les o llibres de contes per llegir lentament. Avui n’hi ha deu. Endevineu quins són. En el proper article aquí al Bondia trobareu tots els títols amagats.
Seure en una butaca de cinema i esperar que passin coses és un dels grans plaers de la vida. Christopher Nolan és garantia d’acció, emocions variades, sorpreses, grans posades d’escena i amb l’Odissea (aquest títol no compta, és un poema èpic, no una novel·la ni un conte) ho torna a demostrar. Ulisses, o Odisseu és igual, lluita per tornar a casa i viu aventures que claven l’espectador al seient. Adaptar la literatura al cine és molt difícil, sempre hi ha el perill de no reflectir bé l’univers literari, de no aconseguir la mateixa intensitat i matisos, de crear personatges sense vida, però Nolan supera digníssimament l’adaptació del clàssic més clàssic del nostre món. Han aparegut algunes polèmiques i crítiques, però estem parlant d’una súper producció de Hollywood per al gran públic de totes les edats. L’Odissea de Nolan està omplint sales de cinema a tot el món i està provocant que molta gent vagi a la llibreria a comprar-se el poema èpic. I això sol ja mereix un homenatge. Cert que oblida alguns episodis i personatges, cert que les dones no tenen tota la potència que mereixen en aquesta història, amb una Calipso que simplement obliga Odisseu dient-li menjaràs flors, cert que no sentim la veu de la sirena dins el darrer blau, però el repte no era fer un tomb pel passeig de Gràcia, sinó reflectir anys d’aventures i desgràcies per tots els tolls del Mediterrani, sota la ira dels déus i lluny dels éssers estimats a Ítaca, una combinació d’ocàs i fascinació.
A la llibreria, hi ha gent que tria la nova traducció al català, signada per Pau Sabaté i amb una lectura de la poeta Dolors Miquel, altres prefereixen l’Odissea alliberada, il·lustrada i amb una versió de Penèlope de Margaret Atwood que li permet sortir enllà de la seva vida privada. La Musa no para de narrar i això és fantàstic.  
Títols amagats al Novel·les amb gel III: Hamnet, El sexe dels àngels, Aquí, Ràdio Andorra, Crispetes de matinada, Sentinella, Un Aladí i dues llànties, Cossos estranys, No me’n recordo de res, Els nois i La Vegetariana.