Concòrdia i PS volen avançar la igualtat del permís de naixement

Tant Concòrdia com el Partit Socialdemòcrata han presentat diverses esmenes al Projecte de llei per al foment de la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en l’àmbit laboral. I les dues formacions coincideixen en, d’una banda, parlar de “permís” i no de “descans”, i, de l’altra, a voler avançar l’equiparació dels permisos de naixement el 2028 uns, i al 2027 els altres. El text original preveu que s’assoleixi la igualtat dels permisos el 2033. 

En relació amb aquest punt, el model de Concòrdia proposa passar de les quatre setmanes actuals de permís per al segon progenitor a les deu el 2026, a quinze el 2027 i arribar a les vint setmanes de cara al 2028, segons detalla la formació en un comunicat. En el seu comunicat, el grup parlamentari socialdemòcrata no especifica la progressió que planteja, però recull les manifestacions del seu president suplent, Pere Baró, que afirmen que “no és acceptable que una criatura que neixi avui creixi en un sistema que continua assumint que la cura recau principalment en la mare”. Així, es considera que és “una proposta de sentit comú, necessària per combatre els estereotips de gènere i les penalitzacions laborals que encara pateixen moltes dones”.

Els dos grups també coincideixen a esmenar el propi títol del projecte de llei. Pels turqueses hauria de ser un “projecte de llei per a l’equiparació dels permisos de naixement a Andorra”. Consideren que així “s’avança cap a una igualtat efectiva d’oportunitats” i es “reforça la idea que els permisos vinculats al naixement, l’adopció o l’acolliment no constitueixen períodes de descans, sinó que estan destinats a la cura, la criança i l’atenció al nadó”. “La distribució desigual d’aquestes tasques i de responsabilitat familiar continua sent un dels principals factors de discriminació indirecta que afecten trajectòries laborals i econòmiques de les dones”, afirmen.

Des de la bancada vermella   es proposa que el text es tituli “Projecte de llei per a la igualtat en els permisos de naixement igualitari i intransferible, adopció i acolliment i per al foment de la corresponsabilitat en la criança”, i remarquen la importància de parlar de “permís de naixement i de cura” i no de “descans”, “per visibilitzar que la cura és feina, responsabilitat i un pilar essencial de la societat”, segons va explicar la presidenta del grup, Susanna Vela. 

D’altra banda, des de Concòrdia eliminen la clàusula que permet a les empreses limitar que els dos progenitors, si treballen a la mateixa empresa, gaudeixin simultàniament del permís de naixement però obren la porta que es pugui interrompre el permís obligatori de les setmanes immediatament posteriors al part per a progenitors que exerceixin una activitat per compte propi, ocupin càrrecs de direcció o responsabiltiat especial o que desenvolupin activitats que es considerin essencials. Aquesta activitat laboral no podrà superar, però, les deu hores setmanals ni exedir una quarta part de la jornada ordinària. També plantegen la possibilitat que, de manera voluntària, la resta del permís de naixement es pugui gaudir “en règim de suspensió total o parcial”. En el segon cas, la reducció serà d’acord mutu i previ entre l’empresa i el treballador. Tant en les primeres setmanes com en la suspensió parcial, la remuneració corresponent al treball efectiu anirà a càrrec de l’empresa i la CASS completarà la prestació de manera proporcional, segons el temps de jornada suspès.

Segons Concòrdia, aquesta flexibilització és una “mesura excepcional i garantista, que en cap cas desvirtua l’objectiu principal, que és assegurar la igualtat d’oportunitats i la corresponsabilitat, contemplant una major flexibilitat per a les famílies”.

 

Finalment, Concòrdia posa un topall a la prestació econòmica del permís de naixement, equivalent a dues vegades el llindar econòmic de cohesió social, de tal manera que quan la base de càlcul sigui igual o inferior a aquest límit la prestació es mantindrà al 100%, i si és superior es limitarà a l’import de dos LECS (equivalent al salari mínim complementat amb un 70% per al cònjuge i per cada fill major de 14 anys, i amb 50% per als menors de 14 anys). El grup justifica que aquest límit “respon a criteris de sostenibilitat financera, equitat i responsabilitat en l’ús dels recursos públics”, ja que això “assegura una distribució més justa dels recursos del sistema de Seguretat Social, sense que suposi un obstacle real per a l’accés al permís ni sigui una penalització per a les famílies”.

Per la seva banda, els socialdemòcrates, que proposen permetre que els permisos puguin acumular-se en el cas de les famílies monoparentals i equiparar plenament els permisos d’adopció i acolliment als de naixement, creuen que les prestacions econòmiques han de continuar sent assumides per la CASS i no per l’Administració general, “per coherència amb el sistema de Seguretat Social i per garantir-ne la sostenibilitat”.