El Govern ha aprovat avui donar un criteri favorable a la proposició de llei sobre la identificabilitat facial en espais públics, presentada el passat 8 de juliol per la presidenta del grup parlamentari d’Andorra Endavant, Carine Montaner. El ministre portaveu, Guillem Casal, ha assenyalat que l’executiu considera legítima i necessària la finalitat de dotar el Principat d’un marc jurídic clar en aquesta matèria, en la línia de les regulacions adoptades per altres països europeus del nostre entorn, motiu pel qual dona suport a la presa en consideració al Consell General.

Tot i el posicionament favorable per iniciar el tràmit parlamentari, Casal ha advertit que el text requerirà una profunda reforma ja que caldrà minar diverses redundàncies i reiteracions de la proposta original, així com simplificar-ne l’estructura. A més, l’executiu suggereix als grups que valorin seriosament la integració d’aquesta regulació dins d’una modificació de la Llei qualificada de seguretat pública per evitar duplicitats normatives i el risc d’una doble tipicitat administrativa.

L’ajust més rellevant que reclama l’executiu afecta la fonamentació jurídica de la llei per complir amb el mandat del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), la jurisprudència del qual és vinculant per a Andorra. Casal va especificar que s’haurà de substituir el fonament actual de la proposta, que se centrava en la igualtat de gènere o la protecció de les dones, pel principi de “la convivència ciutadana”. 

El ministre portaveu ha reiterat que al Govern no li ha arribat cap mena de preocupació social o “allau de sol·licituds” referents a l’ús de vestimentes com el burca o el burquini al país. En aquest sentit, ha emfasitzat que el país no viu cap situació d’alarma social sobre aquesta qüestió. Ara bé, ha defensat que el criteri de l’executiu respon a una voluntat de prevenció legislativa per dotar l’ordenament jurídic de les garanties necessàries abans que pugui generar-se qualsevol alteració de la convivència. 

Llum verd al reglament per facilitar les eleccions sindicals
El Govern també va donar ahir el vistiplau al nou reglament dels representants dels assalariats. La ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, ha destacat que l’objectiu és actualitzar i dotar de seguretat jurídica dos àmbits essencials de l’activitat econòmica, impulsant la concertació social. El nou reglament laboral neix per desplegar de forma efectiva la modificació legislativa fruit de l’acord històric assolit al Consell Econòmic i Social (CES) entre el sindicat i la patronal. Marsol ha explicat que el text té com a finalitat obrir noves vies per facilitar que els treballadors escullin els seus representants i disposin d’espais estables de diàleg i comitès d’empresa.

Com a principal novetat, les eleccions sindicals ja no requeriran únicament la petició directa dels empleats; a partir d’ara es podran convocar a demanda de l’empresari o mitjançant una sol·licitud del 10% dels treballadors. La petició també pot ser anònima i gestionada des del departament de Treball.

El nou text estén, a més, la figura del delegat dels assalariats a totes les empreses de fins a trenta treballadors. Això comporta que les empreses de deu assalariats o menys, que amb la regulació anterior no estaven incloses en l’àmbit d’elecció del delegat dels assalariats, també puguin disposar d’aquesta figura de representació.

D’altra banda, l’executiu també va donar llum verd ahir al projecte de llei que regularà la professió dels economistes. Aquesta nova normativa defineix les activitats pròpies i exclusives del sector, regula l’assessorament fiscal i crea un registre oficial de societats professionals per reforçar les garanties dels clients. La titular d’Economia ha posat en relleu que el text s’ha treballat amb un ampli consens sectorial amb el col·lectiu, l’AFA i la banca, regulant els requisits de titulació superior i experiència com ja es va fer amb advocats o arquitectes.

Aquesta nova llei de professions afectarà un col·lectiu format actualment per 239 economistes i 43 auditors registrats a Andorra. Segons va detallar la ministra, un cop el Consell General aprovi el text definitiu, l’executiu disposarà d’un termini de vuit mesos per fer el reglament d’aplicació i els professionals en actiu tindran un marge de 18 mesos de caràcter transitori per regularitzar la seva situació.