El ministeri de Territori i Urbanisme ha destinat els darrers deu anys fins a 24.202.825 euros en actuacions de prevenció davant riscos naturals geològics i geotècnics. 

Si més no, així es desprèn de la resposta del ministeri a la bateria de preguntes relatives als riscos naturals, geològics i geotècnics, formulades per la consellera general socialdemòcrata Susanna Vela arran de l’esllavissada a la canal de Bonavista d’Andorra la Vella de finals de març, on es detalla que 7 d’aquests milions s’han destinat a actuacions relacionades amb la caiguda de blocs rocosos, 6,5 s’han invertit en actuacions hidràuliques, 4,2 en allaus, 3,3 en l’estabilització de talussos, 1,7 a grans moviments de terres, 627.305 euros a corrents d’arrossegalls i 130.498 euros a esllavissades superficials. A aquestes xifres cal afegir-hi 488.973 euros que s’han invertit en cartografia general, així com programes i aplicacions informàtiques de caràcter general. 

Des del ministeri s’incideix en les inversions d’estabilització directa/talussos per reduir el risc per als usuaris de les carreteres generals, actuacions (malles, tirants d’ancoratges, estabilització puntual d’algun bloc) a les quals s’ha destinat 2,72 milions d’euros.

Per parròquies, les inversions hidràuliques d’Andorra la Vella són les que han estat més elevades (4,15 milions) i han consistit majoritàriament a canalitzar el riu Gran Valira i Santa Coloma i millorar el desguàs del torrent del Cedre, i també reparar la llosa del pont de París, entre altres actuacions.
La següent inversió més elevada ha estat l’associada a les allaus a Ordino, on s’han enllestit els treballs de protecció d’allaus al baser dels Corbs (1,8 milions d’euros), entre el Serrat i el pont del Castellà, a la CG-3, entre d’altres.

Des del ministeri de Territori i Urbanisme es destaca també la inversió associada a la caiguda de blocs rocosos de la Solana d’Andorra, on s’han destinat fins a 1,7 milions, atès que en els darrers deu anys s’han acabat els treballs de protecció que el Govern ha considerat prioritaris i que ha efectuat a càrrec seu. A partir d’ara, es concreta en la resposta, “en aquesta zona només s’hi preveuen actuacions de control i reposició dels elements instal·lats”.
Pel que fa a Escaldes-Engordany, s’assenyala que ha estat la parròquia amb menys inversió associada a riscos durant els darrers deu anys a conseqüència del fet que les grans inversions, especialment les de tipologia hidràulica, es van efectuar en dècades anteriors (entre el 1982 i el 2000, principalment), tant per als murs de canalització en zona urbana com per als vials executats a la vora del riu, que alhora tenen els murs de canalització que els suporten. Així, es remarca que la zona de l’encreuament de rius, que “era especialment conflictiva”, ja “fa anys que no presenta problemes”, i es destaca el fet que bona part de la parròquia no està urbanitzada (vall del Madriu) i que malgrat que sigui una zona de certa perillositat té molt poc risc enfront d’esdeveniments naturals, especialment davant d’allaus, corrents d’arrossegalls o caiguda de blocs rocosos.

Pel que fa als pressupostos associats a les actuacions als marges dels rius i els contractes de neteja i manteniment, des del ministeri es destaca que durant l’any passat es va fer el manteniment de 24.392 metres lineals de marges de riu per un cost total de 105.735 euros. Així, s’indica que es va fer el seguiment de les feines de manteniment per part d’una enginyeria ambiental per un import de 8.383 euros. 

D’altra banda, s’assenyala que, també durant el 2023, es van fer tres actuacions d’urgència relacionades amb riscos geològics: a l’estadi d’Andorra la Vella, on hi havia dos xops descalçats; a la Serra de l’Honor (arbres caiguts vora el riu); i a la zona de Caldea, on hi havia arbres que tocaven el passeig.

En la resposta a la bateria de preguntes, el ministeri posa en relleu algunes de les actuacions futures que es preveuen implantar a curt i mitjà termini per evitar riscos geològics. Així, s’apunta que es preveu en licitar les obres per fer front a la problemàtica de corrent d’arrossegalls als rius d’Aixirivall, just a l’entrada de la zona urbana de Sant Julià de Lòria, com a segona actuació després de la del riu Escobet (es preveu licitar aquesta darrera actuació durant aquest mes de maig).

També, de cara al 2025, es vol estabilitzar la part alta dels Fontanals del Pui, al vessant solà de Sant Julià de Lòria, atès que cap avall hi discorre el vial de la desviació, o la segona fase del riu del Cardemeller, a l’entorn del pont de la CG-4, just per damunt la zona urbanitzada. De la mateixa manera, s’apunta que amb les obres en curs de la voravia de la Massana-Erts també es millorarà el desguàs de la canal de les Llongues i del Teixó (entre la Massana i Erts).

D’altra banda, i responent a una altra interpel·lació de Vela, s’explica que el departament de Protecció Civil i Gestió d’Emergències ha fet durant els darrers sis anys fins a 18 intervencions relacionades amb els riscos geològics i geotècnics, tres de les quals aquest mateix any. La primera per un despreniment a Aixàs, a Sant Julià de Lòria; la segona per la caiguda de blocs a la Solana d’Andorra la Vella, i la tercera pel despreniment d’un talús a la carretera de Fontaneda, també a la parròquia laurediana.

“Atenció especial” a la canal de Bonavista

Territori i Urbanisme continuarà fent el seguiment en vol d’helicòpter anual que es porta a terme a tota la Solana d’Andorra la Vella, si bé posarà  “atenció especial” a l’àrea de sortida de l’esllavissada que va tenir lloc el passat 31 de març a la canal de Bonavista de la capital per poder-ne “determinar-ne l’evolució a mitjà i llarg termini”.

Així respon el ministeri a la pregunta directa de Vela sobre les possibles solucions que s’estan analitzant per mirar de prevenir despreniments com el del març passat, un fet que, pel Govern, “posa en relleu una realitat ineludible: els riscos naturals en zones de muntanya, com ara Andorra, són una part inherent del seu entorn geològic”. Així mateix, des del ministeri s’explica que la zona afectada amb un nivell de perillositat alt no disposa de proteccions pel fet de no estar catalogada com a urbanitzable i de no comptar amb edificacions destinades a un ús d’habitatge.

D’altra banda, Territori i Urbanisme confirma que no es preveu ara per ara cap actualització de la cartografia de riscos naturals del 2016.