Segurament el resum que s'ofereixi en aquesta pàgina sigui "impropi" del que ha estat el procés participatiu Tracem el futur d'Andorra en un món que canvia, com ha estat "impròpia" la velocitat amb la qual se n'han presentat els resultats i conclusions, tal com ha advertit la presidenta del comitè rector, Elisenda Vives, però els temps són els que són, i l'espai també. El procés ha sumat 50 hores de deliberació, la participació d'unes 240 persones al llarg de les diferents fases, s'han recollit més de 200 components que defineixen els diferents escenaris de futur i 186 mesures potencials per aconseguir-ho, segons les dades destacades pel també president del comitè rector, Manel Riera. I si s'ha de resumir en una única conclusió, aquesta seria que la ciutadania vol que l'Andorra del 2050 prioritzi la cohesió social i la protecció del medi ambient per damunt de la competitivitat econòmica. 

Els diferents elements, que van sorgir en una primera fase de debats sectorials i ciutadans (se'n va fer un a cada parròquia i un vuitè al Pas de la Casa), i es van debatre i sotmetre a votació de l'Assemblea Ciutadana, de la qual van prendre part una cinquantena de persones el passat gener, es van agrupar en cinc àmbits, i per cada un d'aquests àmbits se n'assenyalen uns "principis rectors". Així, en salut i cohesió social es vol un sistema centrat en la prevenció, alhora que amb recursos d'especialitat accessibles per a tothom. I per tenir una bona salut cal cohesió social, i "l'Andorra del 2050 ha de prioritzar la cohesió social per damunt de la competitivitat econòmica", ha resumit Vives. I sobre transició energètica i medi ambient, la protecció d'aquest "és un eix central i irrenunciable per sobre de tot", tot arribant a la neutralitat de carboni i a la sobirania energètica el 2050. La diversificació econòmica i la transformació digital també configuren un àmbit de preocupació de la ciutadania, i aquí el principi rector és que l'economia ha d'estar "supeditada" a la protecció del medi ambient i de la cohesió social, i el procés de digitalització ha de ser inclusiu i un valor de transformació d'economia. 

En el bloc d'habitatge, demografia, ordenament del territori i connectivitat, els principis rectors passen per garantir un habitatge digne sense contradir la propietat privada i amb preus ajustats a la realitat salarial. Entre la ciutadania hi ha el consens que cal establir límits al creixement demogràfic, basats en criteris científics, i que cal un urbanisme que preservi l'entorn natural i protegeixi el patrimoni arquitectònic, amb unes solucions de mobilitat "sistèmiques", establint nous costums i una nova organització del dia a dia.

Finalment, hi ha el bloc d'identitat, cultura i educació, i aquí el consens és que cal preservar la identitat, construïda sobre la diversitat multicultural, fent del català "la llengua de tota la ciutadania", tot compartint el multilingüisme. I a la base de tot plegat, de la societat, com a "primer instrument de construcció del futur col·lectiu", hi ha d'haver un sistema educatiu públic i fort.

Polítiques futures
Aquests resultats "no són un simple exercici teòric", sinó que "seran una base valuosa per orientar les polítiques del país", ha assegurat el cap de Govern, Xavier Espot, després de saber que els participants en el procés desconfien de l'impacte real i del que es farà de tot plegat, encara que repetirien. Aquesta "obligació" de donar compliment a la visió de futur presentada per la ciutadania l'han destacada els tres representants de les diferents institucions que han impulsat el procés participatiu: els comuns, el Consell General i el Govern. 

Així, Espot ha afirmat que des d'ara el resultat d'aquest treball serà una "addenda" al contracte amb la ciutadania que és el programa electoral, i que també hauran de complir els futurs executius. Ara bé, també ha subratllat la "dificultat" d'aterrar amb polítiques concretes les diferents conclusions i encaixar-les, ja que algunes poden arribar a ser contradictòries.

Pel legislatiu, el síndic general, Carles Ensenyat, ha compartit que la visió exposada "és l'Andorra en la qual em vull jubilar i vull llegar", i suposa l'obertura "d'un full de ruta que guiarà les polítiques públiques" del futur.

En nom dels comuns, el cònsol major de Canillo, Jordi Alcobé, ha subratllat "l'obligació de recollir les propostes, analitzar-les i fer possible el futur", i ha afegit que amb el resultat d'aquest projecte de participació ciutadana "els reptes de futur són més realitzables".

Per la seva banda, la secretària d'Estat d'Igualtat i Participació Ciutadana, Mariona Cadena, ha fet incís en la voluntat d'avançar en un marc de col·laboració "més obert" entre institucions i ciutadania i promoure la participació al llarg de tot el cicle de les polítiques públiques, des de la concepció a l'avaluació.