Tots els grups parlamentaris de l’oposició coincideixen a assenyalar que la desigualtat social es cronifica. Aquesta és la principal conclusió que extreuen dels resultats de l’Enquesta de condicions de vida fets públics el passat dilluns pel departament d’Estadística, un estudi que indica que el 19,4% de la població es troba en risc de pobresa o exclusió social.

Per part de Concòrdia, la presidenta suplent del grup i copresidenta del partit, Núria Segués, afirmava que, malgrat el Govern negués fa uns mesos una desigualtat elevada, aquesta “persisteix”, i és una situació de la qual des del seu grup s’ha “alertat en diverses ocasions”. I una altra qüestió destacada per la consellera regeneracionista és que sense tenir en compte les prestacions socials, els indicadors de desigualtat es disparen, el que al seu parer indica que “la població depèn excessivament de subsidis i ajuts per contenir la fractura social”.  Així, considera que s’està “fomentant una societat assistida”, que alhora és “símptoma” de la cronificació de la pobresa.

Coincideix en aquesta anàlisi el president del Partit Socialdemòcrata i conseller general Pere Baró. “És una realitat que anem dient, que la fractura cada vegada és més gran”, exposava tot assenyalant que el 20% de la població més benestant “cobra set vegades més” que el 20% amb menys recursos i que gairebé una de cada tres persones no pot fer front a despeses imprevistes. Així mateix, Baró va destacar la forta dependència de les prestacions socials i les pensions, sense les quals “el 24,5% de la població estaria en risc de pobresa”, el que demostra que “som un estat assistencialista”.

Per la seva banda, des d’Andorra Endavant es va expressar una “profunda preocupació i ferm compromís davant d’aquesta situació”, i va recordar que “aquesta xifra no és només una dada: són famílies, treballadors i joves que, malgrat esforçar-se, no poden cobrir les seves necessitats bàsiques”. Així mateix, la formació liderada per Carine Montaner afirmava en un comunicat que “la desigualtat social s’està cronificant i la suposada recuperació econòmica no arriba a tothom”.

Les solucions
Totes tres formacions proposen mesures per pal·liar la situació. Així, els turqueses plantegen que calen “mesures estructurals” i que no hi ha una única eina o solució, sinó que “és un peix que es mossega la cua”, de tal manera que, entre d’altres, si no s’apugen els salaris tampoc augmentarà el poder adquisitiu de la ciutadania, o sense una capacitació professional tampoc s’incrementa la qualitat dels serveis i per tant no es genera prou valor afegit. 

De manera més concreta, els socialdemòcrates recorden algunes de les mesures que han presentat recentment, com la revalorització de salaris i pensions d’acord amb l’IPC per llei, o l’augment del mínim exempt de l’IRPF fins als 40.000 euros i fer que les rendes més altes tributin més, perquè segons Baró l’enquesta també mostra que el país “té diners però no es reparteixen bé”.

Els de Montaner insisteixen en algunes de les seves mesures, com, a nivell d’habitatge facilitar la construcció de cases modulars i pisos més petits, o la prohibició de domiciliar empreses en pisos d’ús residencial per part de no residents.

“Tot és millorable”
Des del principal grup de la majoria, la consellera demòcrata Meritxell López va defensar que, de manera “global”, les dades són positives i la situació “ha millorat”, encara que reconeixia que “tot és millorable”. Així, al seu parer, “es constata una millora del poder adquisitiu en tots els aspectes”, i en concret assenyalava la reducció d’aquells que pateixen sobrecàrrega de les despeses de l’habitatge destinant-hi més del 40% dels seus ingressos. 

“S’ha donat una mica d’aire”, resumia López tot assenyalant que s’ha reduït gairebé la meitat aquells que pateixen risc de pobresa severa. En aquest sentit recordava algunes de les mesures adoptades pel Govern amb el suport del grup parlamentari demòcrata, com els reiterats augments del salari mínim per sobre de l’IPC, o la intervenció de les retribucions fins al salari medià, i aquelles que busquen canviar de model per “fugir del de la mà d’obra barata”.

López va aprofitar per apuntar que les estadístiques en un país petit com Andorra a vegades poden oferir imatges una mica esbiaixades perquè  “les rendes elevades pesen molt” en fer les mitjanes.